Exposició 'Vist però no vist', de Trinh T. Minh-ha

Cineasta, compositora, poeta, escriptora, crítica de la literatura i docent, Trinh T. Minh-ha (Hanoi, 1952) és una de les veus més importants del cinema independent de tot el món. Des d'inicis de la dècada dels vuitanta ha dut a terme una obra fílmica i teòrica que es considera fundacional per als plantejaments postcolonials i feministes i que ha desplaçat de manera significativa els límits entre document i ficció: s'enquadra dins la complexa categoria de «cinema etnogràfic experimental».

Després d'emigrar als Estats Units l'any 1970, durant la guerra del Vietnam, a partir del 1977 va impartir classes al Conservatori Nacional de Música i Art Dramàtic de Dakar (Senegal). D'aquesta època daten la publicació African Spaces: Designs for Living in Upper Volta (1985), juntament amb el fotògraf i arquitecte Jean-Paul Bourdier, així com les seves dues primeres peces en 16 mm, Reassemblage (1982) i Naked Spaces - Living Is Round (1985), ambdues produïdes per Bourdier, igual que la resta de la seva filmografia. Des del 1992 fins al 2022, Minh-ha va ensenyar als departaments de Retòrica, i Estudis de Gènere i de la Dona de la Universitat de Berkeley (Califòrnia).

Fins ara ha fet nou pel·lícules: Surname Viet Given Name Nam (1989), Shoot for the Contents (1991), A Tale of Love (1995), The Fourth Dimension (2001), Night Passage (2004), Forgetting Vietnam (2016) i What About China? (2022), a més de les esmentades anteriorment.

Entre els seus escrits teoricopoètics destaquen Women, Native, Other (1989), When the Moon Waxes Red (1991), Elsewhere, Within Here (2011) i Lovecidal: Walking with The Disappeared (2016), juntament amb diverses recopilacions d'entrevistes i els guions cinematogràfics de Framer Framed (1992), Cinema Interval (1999), The Digital Film Event (2005) i D-Passage. The Digital Way (2013).

Aquesta és la primera exposició de Trinh T. Minh-ha a l'Estat espanyol.