Exposició 'Cartografia Besòs', de Eva Parey

Des del 2007, Eva Parey construeix un arxiu visual de les comunitats que habiten els territoris del Besòs, resseguint les transformacions socials, culturals i urbanes que han configurat la perifèria metropolitana de Barcelona. Des de la desembocadura del riu fins als vessants de muntanya, Cartografia Besòs traça un mapa humà d'un territori marcat pels desplaçaments, l'arrelament i les estratègies de supervivència. Més enllà de la seva geografia concreta, el projecte convida a reflexionar sobre fenòmens que travessen moltes ciutats contemporànies: la capacitat d'acollida davant del creixement demogràfic, la identitat i les desigualtats socials.

Entre els anys cinquanta i setanta, l'arribada massiva de població procedent d'altres territoris de l'Estat espanyol va transformar Barcelona i la seva àrea metropolitana. El creixement industrial i demogràfic va impulsar una expansió accelerada marcada pel desenvolupisme urbà. Sobre antics camps de conreu i paisatges de ribera, on abans abundaven els verns, van créixer grans polígons d'habitatges, alguns destinats a allotjar famílies procedents dels assentaments de barraques de la «Barcelona informal».

A principis del segle XXI, noves onades migratòries procedents de l'Amèrica Llatina, l'Àsia, l'Àfrica i l'Europa de l'Est van tornar a transformar aquests territoris. En el context de la globalització, les migracions responen a la cerca d'oportunitats laborals, la reunificació familiar i els desplaçaments provocats per conflictes i crisis. Les persones nouvingudes han teixit xarxes de suport i espais de pertinença, sovint a partir de vincles basats en l'origen o en referents culturals compartits. Aquestes dinàmiques es donen en barris on la diversitat conviu amb les desigualtats socials i les transformacions urbanes.

La narrativa visual comença a la desembocadura del Besòs, amb les Tres Xemeneies durant els darrers anys de funcionament de la central tèrmica, clausurada el 2011. Continua pel desaparegut barri de la Catalana, a Sant Adrià de Besòs, abans de la seva reordenació urbanística, fins a arribar a la Mina, on l'edifici Venus apareix en una visió gairebé onírica que contrasta amb la realitat de la vulnerabilitat residencial i les tensions entre transformació urbana i dret a l'habitatge.

Entre la Mina i Sant Roc de Badalona, dues núvies adolescents celebren el seu casament segons el ritu gitano, després de la prova del mocador. Les imatges formen part de la sèrie Yelis y Rosas, que s'aproxima a la tradició des d'una mirada sobre les qüestions de gènere. A Sant Roc, la comunitat pakistanesa viu segons els seus propis codis culturals. Dones que treballen en l'àmbit domèstic i homes que comparteixen pisos sobreocupats mentre treballen per poder reagrupar les seves famílies.

A l'entorn de la Verneda, els darrers dies de les cases barates del Bon Pastor conviuen amb situacions de desnonaments i desallotjaments exprés. Una església evangèlica i una mesquita xiïta ens acosten a diferents maneres de viure i compartir la fe, i a la diversitat de pràctiques culturals i religioses que formen part de la vida quotidiana del territori.

El recorregut del Besòs s'enfila fins a Ciutat Meridiana, un barri construït als anys seixanta i promocionat amb la imatge d'un entorn natural atractiu. Arran de la crisi econòmica del 2008, va començar a ser conegut popularment com a Villa Desahucio. El casal d'estiu de La Indomable esdevé un oasi per als infants, que des de ben petits coneixen paraules com desnonament, policia o tiquet de compra.

Finalment, a la muntanya, els assentaments de barraques remeten a les formes precàries d'habitar que persisteixen. Aquestes imatges posen en relació el barraquisme d'altres èpoques amb el moment actual. Alhora, qüestionen la idea que el progrés urbà garanteixi, per si mateix, el dret a una vida digna.

Cartografia Besòs reivindica la perifèria com un territori viu, productor de memòria, identitat i cultura. El projecte vol transcendir l'àmbit geogràfic del Besòs i Barcelona per qüestionar com es construeixen les ciutats quan creixen i es transformen. Una mirada que convida a apropar-se a realitats presents en moltes ciutats contemporànies i grans metròpolis del món, on conviuen processos paral·lels i dinàmiques pròpies de cada territori.