Exposició "Atrapa-sons", de Núria Rovira

Sala d`exposicions Stripart

Què vol dir escoltar una respiració? Escoltem la respiració de les persones que estimem, dels qui dormen i volem vetllar. O la d'aquells que, fràgils o vulnerables, necessiten el nostre silenci per reposar i guarir-se.

Atrapa-sons vol escoltar la respiració del Delta de l'Ebre a través d'un objecte singular: el bussó. Entre desembre i març, aquest estri passa les nits submergit a les aigües properes a la desembocadura de l'Ebre. És una trampa de pesca que, amb una petita llum, atrau al seu interior un peix molt preuat: la cria de l'anguila —l'angula o anguileta.

Aquesta exposició imagina com les trampes respiren la nit del riu, una orquestra de sons i brogits gravats des del moll de Balada, en el marc de la residència Eufònic/Lo Pati 2025. A l'interior, s'hi mou una imatge: el tremolor de la lluna sobre l'aigua. La tradició diu que en nits de lluna plena hi ha bona pesca d'anguileta. Aquí, la lluna ens acosta cap endins, convertint l'objecte en un espai; un parany i, alhora, un refugi que respira i somia.

Davant el son de l'altre, guardem silenci. Xiuxiuegem. Aguaitem. Com qui camina sobre un vidre que pot esberlar-se amb un soroll. És el que els pescadors en diuen 'no fer tropell'. Els sons i imatges del bussó adormit també ens ensenya a 'no fer tropell': una forma de cura i d'atenció que no parla només de la fragilitat de la pesca d'angula, sinó de la vulnerabilitat de tot el Delta: un territori ferit que continua respirant sota la nostra mirada.

Aquest projecte va ser possible gràcies a la confiança i generositat de Marcel·la i Marcel – els propietaris del bussons i llums de pesca - juntament amb la col·laboració de la Confraria Pescadors de Sant Joan.

Núria Rovira Terradas és una artista vallenca que treballa entre Catalunya i Anglaterra en investigacions performatives i sonores. La seva pràctica artística explora l'activació d'espais a través de l'escolta i moviment. Vol intervenir en espais en ruïna o en transformació: llocs amb presències incompletes o absències inestables —com una cel·la abandonada, un campanar, una closca o una trampa. El paisatge de la Badia de Morecambe, prop d'on va cursar els seus estudis de Belles Arts al nord d'Anglaterra, va alimentar la seva curiositat per espais liminals: un desert fangós entre marees que superposava simbolismes de ruralitat amb activitat militar i industrial. Rovira ha estat artista resident al Lancaster Data Science Institute (2021) i a Signal Film & Media Lab (2022-2026); ha estat seleccionada per participar en el taller de Shilpa Gupta a la Fundación Botín (2024), i ha rebut una beca de l'Arts Council England (2023) per desenvolupar tècniques sonores interactives. El 2024 es va graduar de la Ruskin School of Arts amb un MFA. El 2025 ha participat a Eufònic Festival com a artista resident, i les residències com Lo Pati, Roser de Foc i a cobert. El 2026 va guanyar el premi Artiga Revista com a artista emergent del Tarragonès.