GuiaBCN

El vidre és un dels primers materials de síntesi elaborats per l´home, i és el protagonista d´una de les col·leccions més remarcables del Museu, única a Catalunya. Collarets i penjolls, gerres i bols, comptagotes i ungüentaris... L´exposició està formada per vidres trobats a les excavacions d´Empúries, Puig des Molins i Mallorca, així com per compres i donacions i cessions de particulars. En els tres àmbits en què s´articula, el visitant apreciarà una cuidada selecció de vidre antic que recorre diversos períodes històrics. Hem d´entendre el descobriment del vidre com a culminació d´una sèrie de processos que van permetre d´obtenir una massa líquida, quasi pastosa, la plasticitat de la qual permetia treballar-la en calent, donant-li tota mena de formes. El vidre és inodor, no altera el gust, és reutilitzable i fàcilment reciclable. Aquestes qualitats han fet que, del seu descobriment ençà, fa més de 4.000 anys, s´hagi utilitzat per cobrir les necessitats més diverses.

Les peces més destacades d´aquestes èpoques ens arriben, com dèiem, del Mediterrani oriental. Destaquem, en primer lloc, un alabastre d´entre els segles VI i IV aC, una mostra de vidre modelat sobre nucli amb decoració aplicada. La tècnica en qüestió consistia a fer un nucli de sorra i argila que, fi xat a una tija metàl·lica, es modelava segons la forma de l´objecte que es volia produir. Després, aquest nucli es cobria amb fils de vidre calent, es rodava sobre una superfície llisa i es posava al forn. Per decorar-lo, s´aplicaven fils de vidre de diferents colors, als quals es donava forma amb pintes i punxons. Finalment, s´afegien les nanses, el peu i la boca segons el model previst. Una vegada freds, el nucli i la tija es retiraven. Amb aquesta mateixa tècnica, es van elaborar tot un repertori de petits contenidors inspirats en les formes de la ceràmica grega: àmfores, amforiscs, aríbals, alabastres, enòcoes, hídries, ungüentaris, entre altres formes menys freqüents. Els petits vasos s´utilitzaven per guardar-hi ungüents i olis perfumats, substàncies delicades que necessitaven un contenidor estanc, inodor i opac. Aquestes formes van perdurar fins a començaments del segle I dC, quan la tècnica del vidre bufat va suplantar-les.

El Museu compta amb un gran nombre de peces fetes amb la tècnica del bufat: entre d´altres, els bols del Mediterrani oriental i occidental dels segles I i II dC; una gerra amb taques de colors; una àmfora amb nanses aplicades i decoració acanalada, de cercles concèntrics i motius geomètrics; una balsamera feta amb la tècnica del bufat a motlle (posterior al bufat a l´aire); un vas oriental del segle III dC amb fils aplicats en relleu; una ampolla siriana d´entre els segles III i IV dC amb decoració gravada; un comptagotes de la mateixa època, i un ungüentari palestí, dels segles IV-V dC, amb decoració de fils aplicats.

El vidre és un dels primers materials de síntesi elaborats per l´home, i és el protagonista d´una de les col·leccions més remarcables del Museu, única a Catalunya. Collarets i penjolls, gerres i bols, comptagotes i ungüentaris... L´exposició està formada per vidres trobats a les excavacions d´Empúries, Puig des Molins i Mallorca, així com per compres i donacions i cessions de particulars. En els tres àmbits en què s´articula, el visitant apreciarà una cuidada selecció de vidre antic que recorre diversos períodes històrics. Hem d´entendre el descobriment del vidre com a culminació d´una sèrie de processos que van permetre d´obtenir una massa líquida, quasi pastosa, la plasticitat de la qual permetia treballar-la en calent, donant-li tota mena de formes. El vidre és inodor, no altera el gust, és reutilitzable i fàcilment reciclable. Aquestes qualitats han fet que, del seu descobriment ençà, fa més de 4.000 anys, s´hagi utilitzat per cobrir les necessitats més diverses.

Les peces més destacades d´aquestes èpoques ens arriben, com dèiem, del Mediterrani oriental. Destaquem, en primer lloc, un alabastre d´entre els segles VI i IV aC, una mostra de vidre modelat sobre nucli amb decoració aplicada. La tècnica en qüestió consistia a fer un nucli de sorra i argila que, fi xat a una tija metàl·lica, es modelava segons la forma de l´objecte que es volia produir. Després, aquest nucli es cobria amb fils de vidre calent, es rodava sobre una superfície llisa i es posava al forn. Per decorar-lo, s´aplicaven fils de vidre de diferents colors, als quals es donava forma amb pintes i punxons. Finalment, s´afegien les nanses, el peu i la boca segons el model previst. Una vegada freds, el nucli i la tija es retiraven. Amb aquesta mateixa tècnica, es van elaborar tot un repertori de petits contenidors inspirats en les formes de la ceràmica grega: àmfores, amforiscs, aríbals, alabastres, enòcoes, hídries, ungüentaris, entre altres formes menys freqüents. Els petits vasos s´utilitzaven per guardar-hi ungüents i olis perfumats, substàncies delicades que necessitaven un contenidor estanc, inodor i opac. Aquestes formes van perdurar fins a començaments del segle I dC, quan la tècnica del vidre bufat va suplantar-les.

El Museu compta amb un gran nombre de peces fetes amb la tècnica del bufat: entre d´altres, els bols del Mediterrani oriental i occidental dels segles I i II dC; una gerra amb taques de colors; una àmfora amb nanses aplicades i decoració acanalada, de cercles concèntrics i motius geomètrics; una balsamera feta amb la tècnica del bufat a motlle (posterior al bufat a l´aire); un vas oriental del segle III dC amb fils aplicats en relleu; una ampolla siriana d´entre els segles III i IV dC amb decoració gravada; un comptagotes de la mateixa època, i un ungüentari palestí, dels segles IV-V dC, amb decoració de fils aplicats.