Agenda GuiaBCN

«La llum revela allò que es manté ocult, com una veu que murmura històries oblidades.»

Aquesta premissa sembla que guia l'obra d'Eulàlia Valldosera (Vilafranca del Penedès, 1963), una de les artistes catalanes més destacades en el camp de l'art contemporani català.

En la seva ocupació del Saló dels Miralls, Valldosera agafa l'essència de La guineueta astuta de Janáček per parlar d'una natura autònoma que es recicla ad infinitum, en què la circularitat de l'energia va més enllà dels esforços de la humanitat per controlar els cicles vitals. La seva obra, en definitiva, és una invitació a percebre la realitat com un teixit mutable, en què cada element conté la memòria de tot el que s'ha viscut

Amb una pràctica que oscil·la entre la instal·lació, la performance i la imatge en moviment, Valldosera, oferint experiències immersives que desafien la percepció, explora la fragilitat de la percepció i la interconnexió entre el cos, la memòria i els objectes quotidians.

El treball de Valldosera s'endinsa en la interacció entre la matèria i la llum, la idea de la presència i l'absència, i converteix la llum en un element estructural de les seves creacions.

Peces com Dependències o Làmpares per a Mary transformen espais domèstics en escenaris en què, projectant ombres fantasmagòriques que confereixen vida al que és inert, es dota els objectes quotidians d'una dimensió poètica i evocadora.

La seva obra no es limita a representar la realitat, sinó que la transforma en un territori de ressonàncies personals i col·lectives, en què el que és intangible pren cos a través de la projecció i el reflex

La seva investigació artística també s'ha expandit cap a una dimensió psíquica i espiritual

Valldosera concep l'art com un acte de canalització, en què l'individu es converteix en mitjà d'una consciència superior. En projectes com El llegat invisible, l'artista se submergeix en la memòria inconscient de llocs i cossos i revela històries latents mitjançant la interacció amb l'espectador.

Amb una trajectòria que ha traspassat fronteres, la seva obra ha estat present en biennals i museus d'arreu del món i s'ha consolidat com una veu essencial en el panorama contemporani. La seva mirada, entre el món científic i el místic, ens convida a reconsiderar la realitat com un teixit mutable, en què l'aspecte visible i l'invisible s'entrellacen en una dansa infinita de llum i ombra