Radial 1: Marina Fueyo, Dovydas Strimaitis i Rosa Romero

Estrenem Radial, un nou programa d'exhibició i descoberta de creacions de dansa de curt i mitjà format, que tindrà lloc al Teatre del CCCB. Comissariat pel coreògraf Guillem Jiménez, el cicle posa en valor peces de dansa i coreografia que exploren altres durades i temporalitats escèniques.

Inspirat en els shared evenings, Radial proposa una experiència escènica que permet gaudir de tres espectacles de creadors nacionals i internacionals en una sola sessió. Com una radial, aquest cicle vol esquerdar les rigideses del context contemporani, fent servir el prisma de la dansa com a potenciador de fugues poètiques.

Radial 1 presenta tres peces de dansa que, amb llenguatges i mirades diferents, exploren els límits del cos i la seva relació amb l'entorn, i la tensió entre allò que és físic i allò que és simbòlic:

La invitación matutina a la perturbación, de Marina Fueyo. Un espai visible i aparentment estable genera harmonia entre els cossos que l'habiten. Però aquest equilibri es veu pertorbat quan un d'ells surt erròniament a l'exterior. En el moment en què els éssers descobreixen que existeix un «fora», l'espai es converteix en un sistema defectuós que transforma la relació amb l'entorn i l'existència plàcida dels que hi conviuen.

Hairy, de Dovydas Strimaitis. Hairy és una peça coreogràfica per a quatre ballarins i els seus cabells. Coreografiar els cabells comporta de per si la tensió dramàtica de controlar l'incontrolable: aquest és el punt de partida de Hairy. En aquest sentit, una coreografia pensada per als cabells obre un debat ontològic sobre la identitat, el cos i la seva autonomia. En la societat occidental, dur els cabells llargs i solts té una forta càrrega simbòlica que remet a la llibertat, el romanticisme, la naturalitat i l'alliberament davant de la tradició o l'opressió. Strimaitis fa servir tots aquests símbols com una eina formalista per plantejar-hi contrapunts no només quant al temps i l'espai, sinó també pel que fa al significat.

Debut, de Rosa Romero. Debut és un solo en què la performer duu a terme un acte d'iniciació davant del públic amb l'objectiu de ser acceptada. Travessar la porta, franquejar el llindar, canviar de cos, espai i estat per passar a ser una altra cosa, de sòlid a líquid, de líquid a gasós. Aquesta obra, que no és més que un ritu d'iniciació que adopta la forma d'una peça escènica, és un desig de pertinença a la comunitat. Com en tot acte iniciàtic, la iniciada, en aquest cas Rosa Romero, ha de demostrar la seva vàlua enfrontant-se a la comunitat amb tot el seu cos. S'atura davant del públic —la comunitat de la qual depèn la seva acceptació— i els diu: "Mireu-me".