GuiaBCN

Proposta musical en què joves talents de l'especialitat de Composició del Conservatori del Liceu musiquen Carles Casagemas (1900), Jaume Sabartés amb pinçanàs (1901), Pintor treballant (1965) i El Piano (1957).

Les peces, interpretades per l'alumnat del Conservatori, converteixen en música l'obra del geni en un espectacle en directe.

PROGRAMA

PRIMER CONCERT

• Jaume Sabartés amb pinçanàs

Compositors: Magí Capdevila i Francesc Mas de Xaxàs Faus

Quartet de Saxos

• Andrea Soriano, saxo soprano
• Joan Tous, saxo alt
• Mauro Cardoso, saxo tenor
• Lucia Ferrer, saxo baríton

Francesc Mas de Xaxàs Faus

De què parlaven Picasso i els seus amics quan es reunien als Quatre Gats?

Inspirat pel fet que una obra de Jaume Sabartés, íntim amic de Picasso, reposava en aquest local tan emblemàtic, he volgut fer una breu reflexió sobre com seria compartir una nit amb aquest grup d'artistes excepcionals en el cor de la Barcelona modernista de principis del segle XX. He aprofitat l'interès que Pablo Picasso va demostrar per la música i els compositors de la seva època per imaginar una trobada en què Olivier Messiaen, probablement conegut de Picasso, s'incorporés a la conversa. Aquest punt de trobada es convertia en un escenari on la creativitat fluïa sense límits, on la música, la pintura i les idees més innovadores s'entrelligaven amb la llibertat pròpia d'un cabaret avantguardista. En aquest ambient vibrant, on tot pot passar, l'esperit de l'artista es deslliura i es converteix en una experiència sensorial única.

M'acompanyen als Quatre Gats?

Magí Capdevila 

Interior-nit (paràfrasi, nocturn i postludi) parteix del retrat caricaturitzant Jaume Sabartés amb pinçanàs, pintat per Picasso l'any 1901. L'obra s'abeura d'una de les característiques més sorprenents del retrat de Picasso, la contraposició entre la rudesa del traç amb la qual es pinta el rostre, i la dissolució material de les arestes d'aquest traç. A Interior-nit, això es trasllada en el truncament i la dissolució del pensament líric que travessa tota l'obra, escenificant una constant dissolució de la línia sòlida.

• Retrat, de Carles Casagemas

Compositors: Biel Batista i Pau Pujol

Duet de cordes

• Sebastián Chacón, violí
• Irina Morozova, violoncel

Biel Batista

L'obra Retrat, de Carles Casagemas, per a violí i violoncel busca capturar la figura i la tragèdia de l'artista Carles Casagemas en el quadre pintat per Picasso. Mitjançant diversos recursos musicals, la peça intenta reflectir el turment interior, la malenconia i la intensitat emocional d'aquest personatge històric, que queda plasmat en el quadre del pintor català.

Pau Pujol 

Pinzellades és una obra que recrea en el temps el procés de creació d'una obra, exercint el paral·lelisme amb la creació musical i la pintura. Un moviment ascendent d'intensitat no lineal que reflecteix el que imaginem sobre el moment de pintar el quadre. El resultat final és la traducció en notes del nom de Carles Casagemas, protagonista del retrat i qui posa nom al quadre.

SEGON CONCERT

• Pintor Treballant

Compositors: Javier Albert López i Arnau Garcia Moreno

Quartet Vocal

• Laia Domènech, soprano
• Paula Colombero, mezzosoprano
• Jacob Rifà, tenor
• Arnau Segura, baríton

Javier Albert López

Vàltozàs està basada en el quadre Pintor treballant de Picasso, una obra que evoca un sentiment de voler veure el món des d'una perspectiva diferent, més personal i intuïtiva. L'obra gira sobre tres acords contrastants que ocupen diferents tècniques durant la peça, intentant recrear aquest moment d'introspecció creativa que és abordar una obra nova, en aquest cas, una pintura.

Arnau Garcia Moreno

El poema sobre el qual s'ha construït la peça és una petita composició lírica de la poetessa gallega Rosalía de Castro (1837-1885), pertanyent al poema Do íntimo, del poemari Follas Novas (1880). La poesia s'endinsa d'una manera molt profunda i intimista dins de la saudade, un sentiment característic d'aquesta cultura, molt proper a la malenconia i intensament estimulat per la llunyania temporal o geogràfica de quelcom estimat i pel desig de voler acabar amb les distàncies. 

En aquesta ocasió, la proposta que neix d'aquesta peça és explorar els versos de Rosalía de Castro des del punt de vista del quadre de Pablo Picasso (1881-1973) Pintor treballant (1965). Com la poetessa, el pintor s'enfonsa en la saudade mirant fixament el llenç que igualment l'observa, i que com els núvols, roman en blanc, en un buit de grisos que li donen forma, però no color. Els únics pigments vius els té el pintor, oposats i canviants, com els sentiments dels seus records, llunyans records, abandonats en la saudade.  

• El Piano

Compositors: Isaac Grau i Andrea López

Duet de guitarres

• Simon Maisano
• Gian Carlo Scevola

Isaac Grau

Correspondances s'inspira en El piano (1957) de Picasso i en la correspondència que l'artista va mantenir amb els seus amics durant la seva estada a Cannes. Com en aquestes cartes, on text i dibuix es fonen amb traços espontanis, la música es desplega en un diàleg íntim i evocador. Els intèrprets toquen gairebé tota l'obra amb una sola mà, com si cadascun representés una mà d'un pianista, creant un teixit sonor fràgil i interdependent. La scordatura és essencial en aquesta exploració tímbrica: la primera guitarra adopta una afinació basada en l'acord místic de Scriabin, mentre que la segona en desenvolupa una variació pròpia, expandint la ressonància de l'instrument i resignificant el paper de les cordes obertes.

Andrea López

Com l'harmonia de les esferes, el pianista toca sense ésser percebut fins que calla. Una presència visualment imprescindible per completar una identitat social, una ombra necessària per afirmar un sentiment de pertinença del qual ell mateix queda exclòs. I, tanmateix, la seva música segueix donant veu als que habiten fora de la gàbia d'or.