Exposició "Stripsody", de Cathy Berberian

Back

Coincidint amb el centenari del naixement de Cathy Berberian (Attleboro, Massachusetts, 1925 - Roma, 1983), aquesta exposició examina la genealogia de Stripsody, la seva òpera prima com a compositora i una de les creacions vocals més inclassificables del segle xx. Creada amb la complicitat d'Umberto Eco, la peça combina la imatge, la performance i l'experimentació amb la paraula i el llenguatge a partir de l'ús d'onomatopeies inspirades per la iconografia i el llenguatge dels còmics.

«La música és l'aire que respiro i el planeta que habito», va escriure Cathy Berberian en un text breu i molt bonic poc abans de morir a l'edat de cinquanta-set anys. Es podria dir, tanmateix, que Berberian sempre va orbitar molt per sobre de la superfície d'aquest planeta, i així va albirar altres maneres d'entendre la disciplina musical i en va ampliar els límits estètics i conceptuals.

Figura clau de l'avantguarda musical europea, Berberian no tan sols va posar veu a algunes de les obres més importants de Luciano Berio, John Cage o Sylvano Bussotti, entre altres compositors, sinó que va inspirar aquestes mateixes obres i va contribuir de manera decisiva a la seva creació. En aquest sentit, la veu portentosa i prodigiosament versàtil de Berberian sempre va ser molt més que un simple instrument posat al servei de la interpretació.

Si bé aquest caràcter pioner de Berberian es va posar de manifest molt abans de la creació de Stripsody (1966), va ser aquesta peça, la seva òpera prima com a compositora, la que va marcar l'inici de la seva pròpia revolució paramusical. Coincidint amb el centenari del naixement de Berberian, aquesta exposició revisa la gènesi i l'estatut artístic particular d'aquesta obra que combina la imatge, la performance i l'experimentació vocal a partir de l'ús d'onomatopeies inspirades per la iconografia i el llenguatge dels còmics.

La mostra presenta Stripsody com un artefacte cultural singular pertanyent a un moment històric i un ambient intel·lectual molt particulars. Així, s'indaga en la genealogia de la peça i s'explica el paper que van tenir en la creació i el desenvolupament d'aquesta figures com el semiòleg Umberto Eco, el pintor Eugenio Carmi o l'il·lustrador Roberto Zamarin, autor del logotip de la formació Lotta Continua i de les historietes satíriques operaistes protagonitzades per Gasparazzo.