Exposició fotogràfica “Fauna i Flora", a càrrec del Grup Natura de la AFC

El cristall és una illa que desperta el record d’un anhel, un somni de l’incorruptible on res succeeix si no és la pura activitat de mirar: realitat pura de la visió, com si el fet de veure pogués a la fi veure’s a si mateix, i la mirada pogués, tornant al seu punt de partida, versi realitzada. Quan mirem un cristall tenim la rara

impressió de trobar, a la fi, l’objecte adequat de la visió, la qual cosa la mirada persegueix i mai troba ens comenta Maria Zambrano (1), però, a l’interior dels cristalls, a vegades, es creuen algunes ombres que entenebreixen la pura visió del cristal·lí i és en aquest impàs on es troba una fotografia que té característiques de calidoscopi, un joc de miralls que fon i trenca, al mateix temps, l’espai, els objectes i les figures que es troben a l’interior d’aquest espai evanescent. De totes maneres no solament passa allò que ens comentava Mercedes Replinguer(2) sinó que en aquests llocs de fragilitat extrema és on dirigeixo la mirada de forma no convencional amb la finalitat de fractalizar el contorn i obtenir una visió més atribuïda on el que succeeix a un costat i a l’altre del laminatge es transductaliza a un nou escenari de relacions.

Tal com comenta Miguel Cereceda(3), i malgrat les meves restes visuals, no es tracta d’un intent desesperat de representar visualment alguna cosa que els meus ulls blaus no podrien percebre en total plenitud sinó que és alentir unes sensacions majoritàriament mundanes que per la seva futilitat, no acaben de percutir en sentir de qui habitualment transita pel lloc.

Irreality’s són una sèrie d’imatges on a través de suports que reflecteixen realitats evoco irrealitats o visions reflectides a través d’elements pantalla que són capaces de reproduir imatges amb una certa dosi de fragilitat.