Un assaig permanent: Ana Pi amb DJ Firmeza i Veza Fernández

El programa de mediació performativa Un assaig permanent, a càrrec de Fondo, proposa una nova jornada que inclou la performance Raw On d'Ana Pi i la inauguració de la instal·lació Estructura pesada de Veza Fernández en relació amb la graderia dissenyada per La Cuarta Piel. Ambdues obres parteixen de la insistència en pràctiques concretes, com ara el caminar de la capoeira angolesa o el teixit d'un tapís tèxtil o vocal, per establir un diàleg sonor i corporal amb l'entorn immediat i amb els públics de la performance i de la sala d'exposicions.

Raw On. Tecnologies ancestrals de resistència és una col·laboració d'Ana Pi amb el productor lusoangolès DJ Firmeza, sorgida de la recerca de l'artista sobre la vitalitat generada per l'acte de caminar en la capoeira angolesa. El caminar, o pas de la Ginga, que pren el nom de la reina guerrera anticolonial angolesa, troba la seva intensitat en el flux singular i el caràcter percussiu de la música post-kuduro. Guiada pels fils sonors de DJ Firmeza, la coreografia d'Ana Pi constitueix una nova interpretació de les danses tradicionals, tant sagrades com populars, en què sempre existeix un diàleg entre els passos bàsics i la percussió.

Estructura pesada és un cant polifònic desmembrat i una immersió sonora des de la qual observar o deixar-se tocar pel Tapís de la Fundació Joan Miró, una obra col·laborativa i majestuosa que sorgeix del diàleg artístic entre Joan Miró i Josep Royo, però també de la feina laboriosa d'unes teixidores els noms de les quals es desconeixen. Són aquestes presències xiuxiuejants les que ens conviden a qüestionar l'autoria de l'obra i la capacitat de la seva immensitat per trencar la jerarquia entre artistes i artesanes. Amb elles, Veza Fernández tradueix l'estructura històrica i material del tapís en una pràctica d'escolta polifònica a través d'un «tapís sonor» de veus que s'entreteixeixen des de prop i des de lluny, experimentant amb la idea del tapís com a lloc viu de diàleg, textura i trobada. A través de tres focus d'escolta, s'hi filen, s'hi nuen, s'hi tensen i destensen veus, cançons i paraules que sostenen un poema en assaig continu. Veus juganeres que conviden a estirar-se, a escoltar o a sintonitzar amb l'espai sonor de la sala d'exposicions. Veus com les de Noela Covelo Velasco i Veza Fernández que imaginen, en ressonància, les melodies d'aquelles cosidores que van treballar en el tapís en una farinera de Tarragona l'any 1979.