Cursos i tallers "Guerra i capitalisme. La destrucció com a fonament"

Tornar

De la  Il·líada a les xarxes digitals, la guerra travessa la història d’Occident. El segle XX, però, inaugura les guerres mundials, on per primera vegada es mobilitzen totes les forces productives i subjectives, des del treball a la ciència, passant per l’ordre legal o estètic. En una macabra filiació entre tècnica i capitalisme, s’aplica la lògica de la productivitat a la destrucció, s’acaba amb la distinció entre combatents i civils i s’inaugura l’època de les morts per milions. Avui, en el marc neoliberal contemporani, s’imposen les regressions democràtiques, els conflictes bèl·lics són cada cop més letals i ens sotmeten a l’amenaça constant de l’autodestrucció. ¿S’ha acabat el pacte de postguerra entre la democràcia i el capitalisme? Quin és el futur de la política?

13.02.2025

Modernitat i violència: afinitats electives. Paula Kuffer

La modernitat, en el seu intent per deixar enrere déus i creences, ha esdevingut un nou mite que legitima el capitalisme com a promesa d'emancipació i progrés infinit. En aquest escenari, la guerra representa el màxim desenvolupament de la instrumentalització de la raó.

- Benjamin, W. (2017). “Capitalismo como religión”. En Walter Benjamin, Obras Libro VI. Abada.

- Harvey, D. (2004). El nuevo imperialismo. Akal.

- Lazzarato, M. (2017). Guerra y capitalismo: Deuda y poder en el horizonte neoliberal. Buenos Aires. Amorrortu.

20.02.2025

L’Estat democràtic i la indústria bèl·lica. Àngel Ferrero

Malgrat els seus ideals democràtics, els governs occidentals són còmplices de l'expansió de la indústria armamentista. Formalment, els processos de producció i exportació d’armes es regulen sota criteris de transparència, però aquest sector genera conflictes entre els valors ètics i els beneficis econòmics que el legitimen.

- Ferrero, Àngel; Böröcz, József; Tulbure, Corina; Suso, Roger (2014). El último europeo: imperialismo, xenofobia y derecha radical en la Unión Europea (Oviedo: La Oveja Roja).

- Böröcz, József (2023). ‘War As An Instrument for Building Global Economic Inequality: A Research Note’. Eszmélet Special Issue Colonialism and Wars from Historical Perspective. 

27.02.2025

Capitalisme com a necropolítica. Alicia Valdés

De quantes maneres podem morir en el capitalisme? Entre la mort simbòlica i la biològica, el capitalisme ofereix innovadors «malestars de la cultura» en què la pulsió de mort troba nous camins. Guerres comercials i militars es barregen amb un colonialisme arrelat al nostre interior i unes pautes de consum ferotges. Tot plegat genera un nou marc per a la necropolítica.

- Mbembe, A. (2020). Necropolítica. Melusina.

- Spivak, G. (2012). ¿Puede hablar el subalterno?

- Weil, S. (1998). Antígona. Persona y Derecho, 13-18.

06.03.2025

Construint pau: cap a una superació de la violència física i estructural. Jordi Armandans

Les concepcions de pau (negativa i positiva) i de violència (física, estructural i cultural) són el punt de partida per a la reflexió sobre com construir condicions de justícia i pau en un context de creixents violències i desigualtats.

- Armandans, J. (2022). Pau. El valor de la vida als nostres dies. Ara llibres.

- Butler, J. (2019). Marcs de guerra. Quines vides plorem? ICIP i Angle editorial.

- Cortright, D. (2017). Buscadors de la veritat. Veus per la pau i la noviolència. ICIP i Angle editorial.

Participants: Àngel Ferrero, Alicia Valdés, Paula Kuffer, Jordi Armadans

Directors/es: Paula Kuffer

Horaris

DiesHoresPreus
Dijous
de 18.30 h a 20.00 h
Entrada general: 50 €


Entrada reduïda: 35 €

  • Estudiants
  • Desocupats/des
  • Pensionistes, més grans de 65 anys
  • Amics/gues del CCCB

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

Adreça:
C Montalegre, 5
Districte:
Ciutat Vella
Barri:
el Raval
Població:
Barcelona
On
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
Quan
Des de 13/02/2025 al 06/03/2025

Telèfon

Tel.:
933064100

Web

Web:
https://www.cccb.org/ca/activitats/fitxa/guerra-i-capitalisme/246426

També et pot interessar...

Pàgina anterior Pàgina següent