Mariana Enriquez | Guia Barcelona | Ajuntament de Barcelona

Tornar

Mariana Enriquez conversarà amb l'escriptora Paulina Flores sobre el seu llibre Cómo desaparecer completamente (Anagrama, 2025), la crònica de Matías Kovac, un jove de 16 anys apàtic i marginat que necessita sortir de si mateix. La manera de fer-ho sembla estar amagada als diaris que Cristian, el seu germà, li deixa en herència quan fuig a Barcelona. Kurt Cobain, Nick Cave, Suede i Patti Smith formen, així, una mena de text sagrat que Matías s'entesta a desxifrar.

Publicada el 2004 després de la crisi econòmica argentina, Cómo desaparecer completamente parteix de la descomposició social i el pessimisme generalitzat de l'època per dibuixar la fragilitat de les estructures familiars i la facilitat de trencar-les per sempre. El pare de Matías els va abandonar empès pels pastors evangelistes, la seva mare jeu postrada al llit, noquejada per l'efecte dels somnífers, i la seva germana, Carla, només es deixa veure amb un passamuntanyes que amaga el seu rostre, desfigurat en un intent de suïcidi.

Barcelona es converteix, així, en la seva Ítaca particular, l'única via d'escapament, que s'obre definitivament quan li cau a les mans un paquet enorme de cocaïna: comença, aleshores, el deliri cruel pel barri suburbial, descuidat i fantasmal on viu. Els diners el porten a Julián i aquest als punkies, que fan recitals, beuen vi de tetrabric i vesteixen amb mitges de xarxa esfilagarsades. La voluntat de fugida de Matías l'empresona encara més en el seu drama familiar, però al llarg de la novel·la es revelen, a poc a poc, altres maneres de viure en un món que no para de desfer-se. "Jo sé que puc ser diferent, no vull morir-me així", es repeteix una vegada i una altra. Podrà desembocar tota aquesta foscor en algun lloc més assolellat?

Mariana Enriquez (Buenos Aires, 1973) és periodista, sotseditora del suplement Radar del diari Página/12 i docent. Des que es va incorporar al catàleg d' Anagrama l'any 2016, ha publicat les novel·les Bajar es lo peor, Cómo desaparecer completamente i Nuestra parte de noche (premi Herralde de novel·la i Premi de la Crítica 2019); els reculls de contes Los peligros de fumar en la cama, Las cosas que perdimos en el fuego, publicada en vint països i guardonada el 2017 amb el premi Ciutat de Barcelona en la categoria de literatura en llengua castellana, i Un lugar soleado para gente sombría; el perfil La hermana menor, sobre l'escriptora Silvina Ocampo; les cròniques de Alguien camina sobre tu tumba, i les seves cròniques periodístiques reunides a El otro lado. Retratos, fetichismos, confesiones (en edició de Leila Guerriero).

Guanyadora del Premi Iberoamericà de Lletres José Donoso el 2024, la seva obra ha rebut un aplaudiment unànime: "Pren un tret que reconeixem en Cortázar i l'exacerba: el podrit i malèfic de la vida quotidiana, l'esquerda per on es filtra un fons d'irracionalitat on xipollegen cossos lliurats a les seves excrecions i palpitacions" (Beatriz Sarlo); "Una prodigiosa cruïlla entre la reescriptura de certes tradicions i aquella lucidesa atroç que anomenem mirada pròpia. Compartir-la amb els lectors és motiu de festa" (Andrés Neuman).