Cursos i tallers 'Abans que el món no fos. Càbala i literatura'

Tornar

La mística del judaisme, coneguda a partir de l'edat mitjana com a "Càbala", és el conjunt d'uns coneixements esotèrics que s'adduïen per explicar l'essència enigmàtica de Déu, la seva misteriosa voluntat creadora, i les raons profundes de tot el que existeix, especialment l'home i l'ànima que l'habita. El desig intens dels cabalistes de conèixer a fons la divinitat, d'acostar-s'hi al màxim i d'unir-s'hi va fer que cerquessin i tresquessin qualsevol camí per arribar-hi —cerimònies, cants, numerologia, visions, revelacions— i en molts casos posaren per escrit els secrets que desxifraven, les revelacions de què gaudien als seus èxtasis, les noves interpretacions fruit d'una lectura perpendicular del text bíblic que tant reverenciaven. El conjunt de tota aquesta saviesa mística conforma avui un corpus literari que anomenem «literatura cabalística», no sempre fàcil d'entendre i d'accés restringit, però en aquest curs en donarem les claus i farem un recorregut per la seva poètica. Aquestes claus ens serviran per analitzar la paradoxal relació entre el sentir místic i el sentir històric, quan, en una espiritualitat messiànica com és la que es troba a la definició mateixa del judaisme, la influència de la fe se situa per sobre de l'observança de la llei.

20.11.2025. Què és la Càbala jueva? Manuel Forcano

La Càbala jueva és una doctrina complexa que es desplega a partir de l'estudi profund del text revelat de la Torà, i és una recerca aferrissada de respostes sobre l'essència misteriosa de Déu i sobre el com i el perquè de la creació del món i de la humanitat. Els rabins que aspiren a comprendre millor la divinitat esdevindran cabalistes, ço és, aplicaran al seu estudi i fins i tot a la seva vida la teosofia o l'ànsia de conèixer Déu, el misticisme o l'ànsia d'unir-s'hi, i l'esoterisme secretista o l'ànsia d'explicar-ho tot en clau xifrada.

27.11.2025. Mètodes i tipus de Càbala: teòrica, extàtica i pràctica. Manuel Forcano

Hi ha tantes càbales com cabalistes. En el sentit estricte del terme, la Càbala no és cap doctrina, car no es presenta com cap conjunt coherent de posicions o instruccions basades en un sistema de principis o creences únic, ni tampoc té cap pretensió de posseir una única veritat. Per arribar a l'adherència amb Déu hi ha mètodes diferents, vies diverses, pràctiques distintes, postulats diferents i mil maneres i opinions d'expressar què s'hi troba, què s'hi veu, què hi ha, què se sent.

04.12.2025. Poesia de la Càbala. Aurelio Major

La sessió proposa un acostament a la poètica que emergeix de l'esplendor del misticisme jueu, en el marc de la Càbala com a sistema teosòfic que aspira a conèixer la divinitat directament per mitjans lingüístics. La presentació dels components fonamentals del llenguatge i de l'experiència extàtica no té en compte l'estricte període històric, sinó que presenta himnes i poemes molt anteriors i posteriors, amb un breu excurs sobre la influència cabalística en alguns poetes recents. Els poemes no només remeten a un procés místic, sinó que aspiren a produir-lo, i per això la poesia és una tasca d'alt risc.

11.12.2025. Herètics, erràtics, eròtics. Berta Ares Yáñez

Exili i redempció són al cor de la mística jueva. Un fervor messiànic ansiós de posar fi a la història sacsejarà la tranquil·litat de les comunitats jueves a l'Europa oriental durant els segles XVII i XVIII. En paraules de Martin Buber, «després de totes les negatives que durant generacions havien rebut anteriors autoproclamats messies, Xabtay Tsví va rebre el joiós Sí de les masses, que el van adorar com un Rei sant». El deliri i l'embriaguesa no només es van apoderar del cercle proper a la secta; també va haver-hi molta gent que sentia en secret el desig d'unir-se a l'heretgia. Abordarem aquest misticisme extraviat dels autoproclamats messies Xabtay Tsví (1626-1676) i Jakob Frank (1726-1791), així com la influència de la Càbala de Luria en aquests moviments, representats en l'obra de dos premis Nobel de literatura: Isaac Bashevis Singer (Satan a Goray) i Olga Tokarczuk (Els llibres de Jacob).

18.12.2025. L'amor de Menuhim i el silenci d'Auschwitz. Berta Ares Yáñez

L'ancià hassídic Mendel expressa als seus amics el desig de «cremar Déu». Al final, redimit pel seu fill Menuhim, descansarà «del pes de la joia i de la grandesa dels miracles». Joseph Roth descriu a Job: la història d'un home senzill una experiència extàtica impregnada de culpa. Durem a terme una aproximació a aquesta paràbola a partir de la creença mística del gilgul o transmigració de les ànimes. Finalitzarem la sessió i el curs amb una introducció a l'anomenat exili de la paraula o silenci d'Auschwitz, entre el text (Bíblia) i l'esdeveniment (Xoà).

Participants: Manuel Forcano i Aparicio, Aurelio Major, Berta Ares Yáñez

Directors/es: Berta Ares Yáñez

Horaris

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

Adreça:
C Montalegre, 5
Districte:
Ciutat Vella
Barri:
el Raval
Població:
Barcelona
On
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
Quan
Des de 20/11/2025 al 18/12/2025

Telèfon

Tel.:
933064100

També et pot interessar...