'Cara i creu', amb Camille Vannier

Retrats i autoretrats: com ens veuen, com ens veiem i com dibuixem allò que sentim.

En el set-cents aniversari del monestir de Pedralbes ens inspirem en la tomba bifront de la reina Elisenda, fundadora del monestir, per a aquesta activitat. En aquesta tomba es representen dues facetes d'Elisenda: per la banda del claustre, se'ns mostra com una humil penitent vestida amb hàbit de monja, mentre que, per la banda de l'església, es representa com una poderosa reina enjoiada i coronada. Estem fets de contrastos, contradiccions, incoherències i emocions molt variades. Jugant amb aquestes idees, Camille Vannier ens proposa una activitat de retrats i autoretrats; com se'ns veu o ens deixem veure, com ens veiem nosaltres mateixos i com dibuixar les emocions que ens travessen seran accions que es desenvoluparan en aquesta proposta.

- Públic jove i adult.

- Oberta durant tota la franja horària, amb entrada i sortida lliures per part del públic.

- Accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda.

Camille Vannier

Camille Vannier (París, 1984) és una il·lustradora i autora de còmics francesa establerta a Barcelona. Va estudiar arts gràfiques a l'Atelier de Sèvres de París i il·lustració a l'Escola Massana. Ha col·laborat amb El Jueves durant uns quants anys i ha dibuixat per a revistes com Vice o el diari Ara, entre d'altres. Al seu torn, escriu i dibuixa novel·les gràfiques en les quals, utilitzant llapis de colors, explica històries sobre les persones que coneix i sobre la seva vida personal: El horno no funciona (Sins Entido, 2012), Tuerca y tornillo (Apa-Apa, 2013), Poulou y el resto de mi familia (Sapristi, 2018), Sexo de mierda (¡Caramba!, 2022) -els dos últims també publicats en francès per l'editorial Cambourakis els anys 2020 i 2022, respectivament- i Imbécil (¡Caramba!, 2024).

Amb Poulou y el resto de mi familia va guanyar el premi Junceda en la categoria de millor còmic el 2019; el 2023, un Golden Globo en la categoria "crème de la crème de l'humor" per Sexo de mierda, i el 2025 va ser finalista del Premi de Còmic en Català del diari Ara amb el còmic Vols anar a Montserrat a veure ovnis amb Oriol Junqueras?, amb guió de Joan Ferrús.

Li agrada quan les coses no surten com estaven planejades, perquè pensa que és d'on sorgeixen les millors anècdotes per als seus còmics i tires. També és una gran admiradora de Fiona Apple, Larry David, el menjar en general i els coloms.

Estil i tècnica

El seu treball combina il·lustració editorial, còmic autobiogràfic i projectes gràfics personals amb un estil directe, espontani i sovint carregat d'humor irreverent. La seva trajectòria està vinculada al context del còmic i la il·lustració contemporània europea. Es forma en l'àmbit del dibuix i la narrativa gràfica abans d'establir-se a Barcelona, on desenvolupa la major part de la seva carrera professional com a il·lustradora independent. Treballa amb un estil molt reconeixible, basat en el dibuix espontani i el color, i ha publicat tant en revistes com en llibres i novel·les gràfiques. La seva obra sovint explora les relacions personals, la sexualitat, les absurditats de la vida contemporània i de situacions quotidianes amb un to satíric i autobiogràfic.

camillevannier.com

@camillevannier_illustration