Cursos i Tallers GuiaBCN

El Despertar de l’Aurora és una proposta expositiva de la línia de recerca d’Arts Digitals de La Salle Campus Barcelona, membre fundador de la Universitat Ramon Llull, i compta amb la col·laboració de la Direcció General de Difusió. Comissariada pel Dr. Jorge Egea i la Dra. Gloria Fernández Somoza, narra –i reconstrueix en 3D—una història insòlita i paradoxal, de gran interès patrimonial, històric i artístic. Es podrà veure al Palau Robert del 5 de febrer al 30 de març.

El 1927 l’escultor Joan Borrell i Nicolau i l’arquitecte Nicolau Maria Rubió i Tudurí van rebre l’encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona per dissenyar un conjunt monumental amb motiu de la celebració de l’Exposició Universal de 1929. Barcelona celebrava aquest progrés amb fonts i imatges que reflectien la renovació i modernitat de la ciutat.

D’aquesta manera naixia un ensomni d’estètica noucentista en el qual l’Olimp grec es feia present als Jardinets de Gràcia, nexe entre el final de l’avinguda Diagonal i el començament de la vil·la de Gràcia (annexionada a Barcelona el 1897).

El conjunt, format per divuit escultures, mai no va instal·lar-se del tot. Després que el 13 de juliol de 1929 l’inaugurés el general Miguel Primo de Rivera, el 1931 va ser desmantellat. Per què una obra tan imponent va tenir una vida real tan breu? Motius estètics, polítics i socials van ser els responsables d’aquesta pèrdua.

• No obstant això, el monument continua motivant interès per la seva història insòlita i paradoxal. La visió fragmentada no ens permet entendre la magnitud de l’obra de Borrell i Nicolau. La tecnologia 3D facilita la reconstrucció del monument, i, per primera vegada, es presenta una visió global d’aquest monument complex i fastuós, tot recuperant la memòria de la transformació de l’espai públic. El procés de reconstrucció en 3D ens permet conèixer el monument des d’una perspectiva nova, i apropar al públic els resultats obtinguts en el marc de la recerca universitària. Per primera vegada s'analitza la magnitud del monument que, si s'hagués completat, hagués abastat un recorregut de 194 metres al llarg de tota l’àrea dels Jardinets de Gràcia.