"Gaudí"

Volver

Exposiciones. Revisión crítica de la obra del artista y arquitecto.

Gaudí no era, ni mucho menos, el genio aislado e incomprendido que una gran parte de su bibliografía, casi siempre hagiográfica, nos ha dado a entender, sino que su obra se desarrolló no solo en un contexto artístico y arquitectónico específico, local e internacional, sino también dentro de estrategias políticas, ideológicas y estéticas concretas.

Es evidente que la obra de Gaudí constituye el momento más álgido de la producción artística e intelectual de la Barcelona de su época e incluso muchos podríamos estar de acuerdo en que Barcelona, con su imagen y su carácter, mantiene una relación de dependencia extraordinaria con la obra de Gaudí, o que una gran parte de lo que ahora entendemos convencionalmente por modernismo o art nouveau se identifica con su producción.

Podemos decirlo claramente: la "superioridad" de Gaudí sobre su época no proviene ni de su supuesto aislamiento genial ni de ningún tipo de delirio artístico inexplicable, sino, justamente, de la capacidad que tuvo para concentrar esta época en sus edificios, para contraerla toda en su obra tan compleja.

La obra de Gaudí ha trascendido, de mucho, el tiempo en que él vivió, aquellos años turbulentos entre dos siglos. Pero si lo ha hecho es porque él supo, como nadie, interpretar su tiempo y proponer algunas de las imágenes más fuertes. Por eso perdura.

Si queremos comprender su obra en toda su profunda intensidad, en todo su terrible dramatismo, no podemos dejar de lado su tiempo, reconocer la manera en que sus edificios se tejen con las estrategias políticas, ideológicas y estéticas de su época, es decir, con los deseos y las necesidades de la sociedad en la que se construyeron. Y tampoco podremos olvidar que todo eso sucedía en una Europa donde los cambios que se estaban produciendo en el arte y la arquitectura eran radicales: Gaudí, lejos de estar aislado de su contexto, como siempre se dice, formaba parte integrante de él, y estaba conscientemente conectado con todo el mundo.

La arquitectura de Gaudí no es "formalista", sino simbólica. Es decir, no es una arquitectura cerrada en sus propias elucubraciones, sino, al contrario, es una arquitectura absolutamente comprometida con la vida de una Barcelona desgarrada por la lucha de clases y las transformaciones artísticas radicales de la Europa convulsa de 1900.

Y él no es un místico ausente del mundo, sino un personaje político, presente como pocos en la escena de esta lucha, tanto como uno de los grandes protagonistas del siglo en términos europeos. O, literalmente, el constructor de algunos de los escenarios simbólicos más importantes de la Barcelona y de la Europa de su tiempo: en un sentido profundamente radical, de la arquitectura de la modernidad.

Ahora, una exposición sobre Gaudí no puede, pues, repetir los tópicos conocidos, sino recorrer el Gaudí complejísimo que realiza su obra en un contexto múltiple.


Traductor de google :

Horarios

Otros

Se celebra en:
Museu Nacional d'Art de Catalunya.

20 anys després de la celebració de l’Any Gaudí, el Museu Nacional afronta amb aquest projecte una revisió crítica de l’obra de l’artista i arquitecte, especialment present en la seva col·lecció. Gaudí no era, ni de bon tros, el geni aïllat i incomprès que una gran part de la seva bibliografia, gairebé sempre hagiogràfica, ens ha donat a entendre, sinó que la seva obra es va desenvolupar no solament en un context artístic i arquitectònic específic, local i internacional, sinó també dins estratègies polítiques, ideològiques i estètiques ben concretes.

És evident que l'obra de Gaudí constitueix el moment més àlgid de la producció artística i intel·lectual de la Barcelona de la seva època i fins i tot molts podríem estar d'acord que Barcelona, amb la seva imatge i el seu caràcter, manté una relació de dependència extraordinària amb l'obra de Gaudí, o que una gran part del que ara entenem convencionalment per Modernisme o art nouveau s'identifica amb la seva producció.

Ho podem dir clarament: la "superioritat" de Gaudí damunt la seva època no prové ni del seu suposat aïllament genial ni de cap tipus de deliri artístic inexplicable, sinó, justament, de la capacitat que va tenir per concentrar aquesta època en els seus edificis, per contraure-la tota en la seva obra tan complexa.

L'obra de Gaudí ha transcendit, de molt, el temps en què ell va viure, aquells anys turbulents entre dos segles. Però si ho ha fet és perquè ell va saber, com ningú, interpretar el seu temps, i proposar algunes de les imatges més fortes. Per això perdura.

Si volem comprendre la seva obra en tota la seva profunda intensitat, en tot el seu terrible dramatisme, no podem deixar de banda el seu temps, de reconèixer la manera en què els seus edificis es teixeixen amb les estratègies polítiques, ideològiques i estètiques de la seva època, és a dir, amb els desitjos i les necessitats de la societat en la qual es van construir. Ni tampoc podrem oblidar que tot això passava en una Europa on els canvis que s'estaven produint en l'art i l'arquitectura eren radicals: Gaudí, lluny d'estar-ne aïllat, com sempre es diu, en formava part integrant, i estava conscientment connectat amb tothom.

L'arquitectura de Gaudí no és "formalista", sinó simbòlica. És a dir que no és una arquitectura tancada en les seves pròpies elucubracions, sinó, al contrari, és una arquitectura absolutament compromesa amb la vida d'una Barcelona esquinçada per la lluita de classes i les transformacions artístiques radicals de l'Europa convulsa del 1900. I ell no és un místic absent del món, sinó un personatge polític, present com pocs en l'escena d'aquesta lluita, tant com un dels grans protagonistes del segle en termes europeus. O, literalment, el constructor d'alguns dels escenaris simbòlics més importants de la Barcelona i de l'Europa del seu temps: en un sentit profundament radical, de l'Arquitectura de la modernitat.

Ara, una exposició sobre Gaudí no pot, doncs, repetir els tòpics coneguts, sinó recórrer el Gaudí complexíssim que realitza la seva obra en un context múltiple.

Posteriorment, l'exposició viatjarà a París, al Musée d'Orsay, on es podrà veure del 14 de març al 17 de juliol de 2022.

Museu Nacional d'Art de Catalunya

Dirección:
C Mirador Palau Nacional, 6*10
Distrito:
Sants-Montjuïc
Barrio:
el Poble-sec
Ciudad:
Barcelona
Dónde
Museu Nacional d'Art de Catalunya
Cuándo
De 19/11/2021 a 06/03/2022

Teléfono

Información:
936220376
Tel.:
936220360
Tel.:
936220375
Tel.:
936220360
Tel.:
936220375
Fax:
936220374

También puede interesarte...

Si quieres hacer alguna rectificación sobre esta actividad…háznosla llegar

Comparte