Espectacle de circ "Veus que no veus" | Guía Barcelona

Volver

Ja va sent hora que algú faci la versió en femení dels anomenats números clàssics dels espectacles de pallassos. Com canvien i quin significat prenen quan els interpreten dues pallasses en compte de dos pallassos? Veus que no veus presenta la versió femenina de les anomenades entrades clàssiques, els números que inicien un espectacle o enllacen escenes. D'una banda, i com a pallassa Augusta, la Pepa Plana; de l'altra, en el rol de pallassa Blanca, la Clara del Ruste. Teníem moltes ganes de tornar a veure Pepa Plana als escenaris de l'Escena. Heus-la aquí, doncs, en aquest espectacle on dues heroïnes del segle XXI intentaran sobreviure, o no, a les situacions clàssiques que la seva condició de pallasses els depara. Veus que no veus va rebre el premi del públic de la 39a Mostra Internacional de Teatre Còmic i Festiu de Cangas, el premi Butaca 2020 i el premi Zirkòlika a millor espectacle de pallassos del 2019.

A càrrec de: Cia Pepa Plana

Fitxa artística

Pallassa Augusta: Pepa Plana Pallassa

Blanca: Clara del Ruste

Direcció: Joan Arqué

Escenografia: Xavier Erra

Assistent de direcció: Inés García

Vestuari: Rosa Solé / Imma Ebjol

Coreografia: Roger Julià

Il·luminació: Yuri Plana

Música: Lluís Cartes

Música i veu a "Tirallonga dels monosíl·labs": Rosa Pou Fotografia: Aureli Sendra / Tony Lara Producció: Cia. Pepa Plana

Cia. Pepa Plana Fa més de vint-i-cinc anys que va decidir vestir-se amb el nas vermell de pallassa i pujar a l'escenari disposada a explicar les històries des d'un altre punt de vista: el seu, el d'una dona. Pepa Plana (Valls, 1965) va presentar, el 1998, el seu primer espectacle com a pallassa, De Pe a Pa, un muntatge que, malgrat les pallassades, no estava pensat per a infants sinó per a un públic adult. Davant l'èxit aconseguit per aquesta primera incursió, dos anys després estrenava Giuletta. És el 2004 quan presenta Hatzàrdia i comença a explorar un llenguatge no verbal —aquest muntatge va tenir una versió de petit format sota el títol de L'atzar—, un camí pel qual continuaria transitant fins a Penèlope, que va estrenar el gener del 2010 al festival Pallassòdrom de Vila-seca i que vam poder veure a l'Escena l'any 2018. Després d'Èxode (2011), la pallassa marxa a Montreal, on col·labora durant una temporada amb el Cirque du Soleil. A la tornada, Pepa Plana, amb Toti Toronell, explora el món del teatre de pallassos de carrer i presenta Despistats (2014). Després van arribar Paradís pintat, estrenada al festival Grec 2016, Suite (2017), Veus que no veus (2018) i Si tu te'n vas (2022). L'any 2024, Pepa Plana rep la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya; podem dir que és la pallassa catalana més reconeguda, que el seu camí ha servit per obrir un nou mercat en el panorama teatral de l'Estat i que cada nou projecte de la seva companyia s'espera amb gran expectació.

Espectacle recomanat a partir de 12 anys

Durada: 70 minuts