Concert "Estepes allunyades", amb Lana Trotovsek & Sebastien Hurtaud & Maria Canyigueral | Guía Barcelona

Els dos trios de Dmitri Shostakóvitx i Voces de mi tierra d'Elisenda Fàbregas

Lana Trotovsek, violí

Sebastien Hurtaud, violoncel

Maria Canyigueral, piano

Al darrer concert dirigit per la Maria Canyigueral del VI Cicle de Música de Cambra del teatre de Sarrià, sota el títol Estepes allunyades, la violinista Lana Trotosek, el violoncel·lista Sebastien Hurtaud i la pianista i directora artística del Cicle de Música de Cambra, Maria Canyigueral, ens oferiran un recital que uneix dues veus aparentment distants: la de Dmitri Shostákovitx, des de les vastes i ombrívoles terres de l'est europeu, i la d'Elisenda Fábregas, que en aquest trio s'expressa arrelada a la llum i al record del folklore ibèric.

Tanmateix, ressona un impuls rítmic comú, profundament humà, que neix de l'arrel popular, del batec de la terra i de la intensitat emocional.

Els dos trios de Shostakóvitx estan impregnats de la tensió, la ironia i el lament d'una època convulsa.

Ja en el Primer Trio en do menor, Op. 8, compost l'any 1923 quan el compositor tenia disset anys, es manifesta una veu jove però extraordinàriament expressiva. Aquesta obra, escrita en un sol moviment i dedicada a Tatiana Glivenko, el seu primer amor, combina una gran intensitat lírica amb una passió desbordada. Tot i la seva aparent simplicitat formal, el trio anticipa trets característics del llenguatge madur de Shostakóvitx: contrastos emocionals, un tractament personal del motiu melòdic i una tensió latent que travessa tota la peça.

Dmitri Shostakóvitx va acabar d'escriure el seu segon trio per a violí, violoncel i piano l'estiu de 1944, i es va estrenar el novembre d'aquell mateix any. Obra impregnada de la tragèdia tant nacional com personal d'aquell període, a les acaballes de la Segona Guerra Mundial, quan Rússia, esgotada, començava a afrontar el devastador balanç de morts, els horrors dels camps d'extermini i el destí dels jueus. En aquells temps turbulents, Shostakóvitx també va perdre un amic molt proper, Ivan Sollertinsky, la mort del qual el va afectar profundament i a qui va dedicar precisament el Trio Op. 67 n. 2, amb caràcter d'elegia. L'obra es va estrenar a Leningrad, amb el mateix compositor al piano, acompanyat pel violinista Dmitri Tsyganov i el violoncel·lista Sergei Shirinsky, amb qui dos anys més tard faria la primera gravació de la composició.

El trio Voces de mi tierra d'Elisenda Fábregas ressonarà com un bri de llum i esperança contrastada, una veu viva i lírica que beu de la tradició per parlar-nos en present.

Va ser composta per a l'Meininger-Trio amb motiu d'un concert dedicat exclusivament a música espanyola, celebrat a Meersburg, Alemanya, el 25 de maig del 2003. És un tribut a la seva terra natal i a la música espanyola.

El concert comptarà amb els comentaris i introducció de la musicòloga Victòria Palma, locutora i redactora de Catalunya Música.

PROGRAMA

Els dos trios de Dmitri Shostakóvitx i Voces de mi tierra d'Elisenda Fàbregas