Teatre "Iconos o la exploración del destino" a càrrec de El Brujo

El Brujo torna als escenaris amb Iconos o la exploración del destino , un monòleg d'humor que reflexiona sobre el destí en la tragèdia grega. Endinsant-se en les històries d'icones com Medea, Antígona, Edipo i Hécuba l'actor cordovès compara la força del destí a la vida dels herois tràgics amb el concepte de karma.

Podria considerar-se que aquest espectacle és la tercera part d’una trilogia de relats clàssics formada per Esquilo, naixement i mort de la tragèdia i posteriorment Els déus i Déu. Els tres espectacles giren al voltant de la tradició oral dels relats mitològics sobre els quals es construeixen les grans tragèdies gregues. I alhora els tres espectacles són monòlegs en clau d’humor, on el llenguatge i els recursos de la comèdia es confronten amb els arguments de les tragèdies clàssiques més conegudes i freqüentment representades al Festival de Mèrida. Aquesta mixtura de la tragèdia amb l’humor no és estranya a l’origen i l’essència perenne del teatre grec.

S’explica de Sileno, el semidéu que exerceix com a patró de la tragèdia, i subaltern de Dionisio, déu de la tragèdia, que quan Midas li va preguntar “què era el millor per a l’home”, Sileno li va contestar: “el millor per a l’home seria no haver nascut”. Davant l’estupefacció de Midas, Sileno va afegir: “però no et preocupis, ja que has nascut, el millor per a tu seria morir-te com més aviat millor”. Això no es pot entendre sinó és com un acudit que suggereix “l’absurd de l’existència”, que és el gran leitmotiv de tota la tragèdia grega. Faltaven encara 25 segles perquè Valle-Inclán presentés novament aquesta mixtura en la seva creació genial de l’esperpent. La barreja dels gèneres va ser-hi sempre, mostrant que les línies divisòries són una creació convencional, un codi, perquè el públic acomodi la seva actitud davant l’espectacle.

Iconos o la exploración del destino és un monòleg d’humor que reflexiona sobre el destí a la tragèdia grega. Desfilen per aquest espectacle les grans figures icòniques de Medea, Edipo, Antigona i finalmente Hécuba.

L’exploració del destí ve de la mà d’una exposició comparada d’aquesta força determinant (el destí) a la vida dels herois tràgics i així mateix als relats de la mitologia hindú, on el concepte de karma inclou el dinamisme del destí, el concepte de llibertat.

Tots aquests ingredients van intercalats amb experiències autobiogràfiques del mateix autor i actor, com a paròdies d’humor, amb elements didàctics del repertori habitual del Festival de Teatre Clàssic de Mèrida.