Òpera "Aci, Galatea e Polifemo", de Georg Friedrich Händel

Llibret en italià per Niccolò Giuvo basat en Les metamorfosis d'Ovidi .

Acis, Galatea i Polifem (HWV 72) és una de les obres més destacades de Georg Friedrich Händel, composta l'any 1708. Aquesta obra, que es pot considerar un oratori dramàtic, es basa en la mitologia grega (compilada al llibre Metamorfosis, d'Ovidi) i explica la història d'amor entre el pastor Acis i la nereida Galatea, així com la gelosia i la venjança del ciclop Polifem, un ciclop que, consumit per la ràbia, posa fi a la vida d'Acis. Reflex de les passions humanes extremes, la música de Händel s'utilitza magistralment per expressar l'amor, el desig i la tragèdia.

L'argument se centra en tres personatges principals: Acis, un jove pastor que està enamorat de Galatea, una bella nimfa del mar, i Polifem, un ciclop que també s'enamora de Galatea i que, en ser rebutjat, es deixa portar pel seu desig de venjança. En un acte de gelosia, Polifem mata Acis, però Galatea, en la seva tristesa, transforma el cos del seu estimat en una font d'aigua clara, immortalitzant així el seu amor per sempre. Aquesta idea de la transformació de la mort en vida a través de la natura aporta a l'òpera un caràcter poètic i transcendental.

Composta per a una producció menor en la cort anglesa, l'òpera segueix una estructura pròpia del barroc, amb recitatius, àries i cors que permeten expressar una gran varietat d'emocions. Händel utilitza la música de manera que no només acompanya la narrativa, sinó que aprofundeix en la psicologia dels personatges i crea moments de gran intensitat dramàtica i emocional.

La mort d'Acis és un dels moments més tràgics de l'òpera. Quan Polifem, en un excés de ràbia, mata Acis, la música s'involucra en una tonalitat fosca i dramàtica que accentua el patiment. No obstant això, el moment culminant arriba quan Galatea, en la seva desesperació, converteix Acis en una font d'aigua cristal·lina, un acte que representa la permanència del seu amor més enllà de la mort. La música que acompanya aquesta transformació és serena i lírica, i aporta una sensació de tranquil·litat i eternitat.

Un concert amb belles i bèsties en el context del periple inicial de Händel quan, a Itàlia, va aprendre l'ofici de compositor operístic. René Jacobs ens endinsarà en aquesta cantata/serenata dramàtica escrita el 1708, quan el músic alemany va oferir l'obra a la duquessa de Laurenzana, en ocasió del casament de la seva neboda.

Fitxa artística

Kammerorchester Basel

Director René Jacobs