Exposició fotogràfica "Els tres xemeneies” de Ramón Riera

Des de que vaig venir a viure a Barcelona, m’ha agradat passejar pels seus carrers, cosa que he fet repetidament, procurant sempre dur amb mi la màquina de fotografiar.

En aquestes passejades, vaig descobrir l’espai dels jardins de les Tres Xemeneies, al cap davall del Paral·lel. És un espai obert i concorregut per gent molt diversa: skaters, pares i fills jugant al parc, gent passejant o prenent el sol, graffiters i muralistes,… És un espai en què m’he trobat a gust i que he freqüentat sovint perquè em motivaven el fet de treure fotografies de tot allò que podia observar allí.

Era agradable veure com, en aquell espai obert, tenia cabuda tothom, cadascú amb les seves peculiaritats, aficions i formes de fer. Era un espai divers, on es respirava un ambient de bona convivència.

Fins que s’ha dut a terme, des del meu punt de vista, la desafortunada remodelació dels Jardins per part de l’actual Ajuntament, els muralistes tenien panys de paret on plasmar el seu art i mostrar-se oberta i tranquil·lament en la seva manera de ser i veure la vida. Lamentablement, l’Ajuntament actual no ho deu veure així i ha enrunat gran part d’aquests panys de paret, disminuint molt aquesta àrea d’expressió artística.

També cal dir que, sense ser evident el motiu, aquesta remodelació ha donat pas a un canvi de l’ús que la gent fa de l’espai i, per tant, també és diferent la gent que hi acudeix. Això no vol dir que no persisteixen els muralistes i skaters d’abans, tot i que han vist disminuïda l’àrea de la qual gaudien.

És, doncs, l’objectiu d’aquesta exposició, posar de manifest l’ambient viscut durant anys en aquest espai i, sobretot, de manera especial posà l’èmfasi en aquests artistes que ens deixaven la mostra del seu art en aquests panys de paret. Són un col·lectiu que viu entre nosaltres i que també es mereix un reconeixement i acceptació en la seva forma d’expressar-se.

Vull agrair la col·laboració de la gent (de tota mena de gent) que les repetides vegades que he anat he trobat i que m’han permès fer les fotografies que avui presento.

Sempre s’han mostrat molt amables i cordials, no solament en acceptar la meva presència i les fotografies que feia, si no en el seu tracte personal i les converses que he pogut mantenir amb tots ells, des de la gent del barri fins als graffiters, muralistes i skaters que ara podreu veure.