Concert "Shortcuts – Courvoisier / Rothenberg / Waits" | Barcelona Guide

Sylvie Courvoisier piano · Ned Rothenberg clarinet, saxòfon alt i shakuhachi · Nasheet Waits bateria

El saxofonista i clarinetista Ned Rothenberg, la pianista Sylvie Courvoisier i el bateria Nasheet Waits —tres dels improvisadors més destacats de la ciutat de Nova York durant les darreres tres dècades— s'han unit per formar Short Cuts, un trio de direcció col·lectiva inspirat en la tradició del jazz progressiu, d 'Ornette Coleman a John Zorn (sense oblidar la música de cambra modernista i els enfocaments interculturals). Amb Short Cuts, l'abstracció es combina amb una profunda connexió amb la terra, a la manera clàssica de Nova York. Les textures experimentals es troben amb la profunditat rítmica, la sofisticació harmònica afavoreix un lirisme lliure i expansiu; aquesta música totalment improvisada té groove i canta, esquivant constantment els tòpics.

« Improvisar amb en Ned i en Nasheet em resulta molt natural», explica Courvoisier. « Són músics extraordinaris, i a tots dos els agraden els grooves, fins i tot en contextos d'improvisació lliure. A més, vents, piano i bateria formen un trio relativament poc habitual. El fet de no tenir contrabaix dona a en Ned i a mi més espai per explorar el registre greu, alhora que ofereix a en Nasheet més llibertat amb el bombo. I aquests músics, com jo, gaudeixen assumint riscos.»

Nascuda i criada a Suïssa però establerta des de fa anys a Nova York, Courvoisier lidera diversos projectes, entre els quals el seu trio amb el contrabaixista Drew Gress i el bateria Kenny Wollesen, així com Chimaera, una formació elèctrica i atmosfèrica amb el guitarrista Christian Fennesz. També encapçala un nou quartet, Almathea, amb la vibrafonista Patricia Brennan. Manté igualment un duet de llarga trajectòria amb la guitarrista Mary Halvorson, i el seu duet amb el trompetista Wadada Leo Smith publicarà el primer enregistrament el 2025. El crític Kevin Whitehead, de NPR, va descriure així el seu estil: « Alguns pianistes s'acosten a l'instrument com si fos una catedral. Sylvie Courvoisier el tracta com un parc infantil.»

Rothenberg —virtuós del clarinet, del saxo alt i de la flauta japonesa shakuhachi— ha estat considerat un innovador sonor per publicacions com DownBeat, L.A. Weekly i The Boston Globe. A més de rebre els elogis de The New York Times per la « concentració gairebé religiosa» de les seves actuacions en solitari, ha col·laborat amb artistes com Evan Parker, John Zorn, Sainkho Namchylak i Katsuya Yokoyama. Sobre la seva música, Manfred Pabst, de la Neue Zürcher Zeitung, va escriure: « Altres músiques poden entretenir-te, animar-te o accelerar-te el pols, però la seva aclareix la ment i obre de bat a bat l'ànima.»

Waits, des de fa anys un dels bateries més sol·licitats i influents de l'escena novaiorquesa, és reconegut per la seva empenta rítmica i la seva imaginació, tant en contextos més convencionals com en l'avantguarda més radical. Ha col·laborat amb Jason Moran, Dave Holland i Christian McBride, entre molts altres, i és membre del veterà trio cooperatiu Tarbaby, amb el pianista Orrin Evans i el contrabaixista Eric Revis. Moran ha destacat especialment l'energia i el carisma de Waits a la bateria, així com la seva capacitat per impulsar i elevar qualsevol música que interpreta. La revista Jazzwise ha subratllat que el seu dinamisme creatiu abasta « des dels murmuris fins al frenesí».

Short Cuts —que fins ara s'ha presentat en espais tan diversos com el Festival de Saalfelden, a Àustria, o la Universitat de Ciutat de Mèxic, i que també ha estat emès per la televisió nacional mexicana— va enregistrar el seu primer disc la primavera de 2025. El projecte continuarà amb gires per Sud-amèrica el novembre de 2025 i per Europa l'octubre de 2026.

Definint l'essència del grup, Rothenberg afirma: « Algunes bandes funcionen a partir d'una unitat sonora. Aquesta, en canvi, treballa amb tres universos sonors diferents, tant estilísticament com tímbricament, que interactuen entre si. La Sylvie té una sensibilitat clàssica, mentre que jo tinc una sensibilitat més vinculada a les músiques del món. Això és molt estimulant per a en Nasheet, que pot explorar un vocabulari diferent del que trobaria en un trio d'improvisació de free jazz més convencional. I el públic, d'alguna manera, escolta d'amagat una conversa íntima i, esperem, interessant entre tres artistes afins.» —Bradley Bambarger