Trobada "de noche de plata hacia: Eddi Circa i María Salgado"

Back

de noche de plata hacia és una trobada entre María Salgado, artista i poeta, i Eddi Circa, compositora i cantant. Juntes, fan ressonar l'últim llibre de María, Lírica, juntament amb cançons i textos d'Eddi, incloent-hi les primeres cançons inèdites del seu pròxim disc, Por los Signos.

de noche de plata hacia és un «joc infinit del fil d'or elèctric que s'intercanvia i es mou en la devoció entre elles i entre elles i [el públic], que [després] transmet la frase a una manifestació, a un pòster al costat d'un llit, a una cançó, a un tatuatge, a un correu perdut d'una amiga que més tard torna a imprimir-se en un llibre per fer-la reverberar». (Vito Gil-Delgado)

María Salgado combina l'escriptura i l'escena a la recerca d'un so que ens connecti amb el món i amb el desig, amb el desig de món. Lírica, Rekord, Sale i Salitre són els seus darrers llibres publicats. Al voltant del somni, la història i el record, tots quatre formen part d'un viatge d'indagació sobre l'arribada per l'aigua de la llengua de la nit / del poema. Publicat a inicis de 2026, Lírica es pregunta: Què és el que persisteix? I què és el que no roman? De les jarches a les lletres del house, de Sant Joan a Rosalía, de Fernanda Laguna a Pedro Lemebel, de Whitman a Lorca, i de Lorca a Jack Spicer, el pensament al voltant de les capacitats de transmissió i evocació d'una poesia lírica de genealogia mil·lenària, barrejat amb vibrants usos contemporanis, es desplega en aquest llibre a partir de poemes propis i aliens, lletres de cançons (algunes d'Eddi Circa), textos de performances, obra gràfica i assajos que van prendre forma de classes, cartes, notes i quaderns d'escriptura feréstega fins gairebé perdre la silueta de la prosa. Els textos reunits a Lírica, fruit d'una investigació artística desenvolupada simultàniament a l'escriptura dels poemaris Salitre (2019), Rekord i Sale (2023), teoritzen la seva pràctica i posen en acció les seves intuïcions.

Eddi Circa és compositora i cantant. Va néixer el 1996 a Madrid o al subsol tentacular. El seu interès per les possibilitats i els límits del coneixement prové d'un amor senzill pels diferents llenguatges utilitzats per apropar-se al món: per a Eddi, el científic, el filosòfic i el poètic són intents diferents d'una mateixa cosa. Es va doctorar en Física per la UAH el 2024. El 2025 va iniciar la producció del seu darrer disc, Por los Signos, en què busca les preguntes que tota cérvola es fa: d'una banda, epistemològiques, com conèixer?; de l'altra, eròtiques, com estimar?

Des del seu darrer disc, En el bosque un claro (2024), Eddi Circa es pregunta com pot aprendre alguna cosa del món, com pot arribar a comprendre'l. A l'obra que inspira el títol del disc, María Zambrano proposa una epistemologia marginal respecte de la doctrina occidental i masculina: s'accedeix a la veritat de la mateixa manera que s'arriba a una clariana del bosc. El mapa, la voluntat i el mètode no operen en aquesta nova epistemologia. Recolzant-se en melodies atemporals i esperant arribar a aquesta clariana en cada concert, va presentar setze cançons i reflexions cridades en centres socials okupats i equipaments culturals d'arreu de l'Estat espanyol. Eddi Circa afirma: «Jo, com la poeta María Salgado, no em calmaré mai.» Per això abandona la pacificació de la clariana per trobar-se amb el problema del signe. El món de l'autèntica mascle homosexual, l'epistemologia del signe que envest. Durant la seva Residència Tabacalera 2025 va enregistrar i produir a Casa de Porras (La Madraza, Granada) quinze cançons sobre el moviment, l'esdeveniment i el fuck around. Aquestes quinze cançons conformen el seu pròxim disc, Por los Signos, que es publicarà a l'octubre.