Espectacle de dansa "Un cadavre exquis II" de la cia. Pau Aran

SINOPSI DE L'ESPECTACLE

Un cadavre exquis II, solo de dansa de Pau Aran i José Troncoso, és una obra dedicada a la trobada, a l'enllaç directe amb els ancestres i a l'agraïment.

Tres mirades, tres moments de vida (passat, present i futur) marquen les nostres històries de manera implacable i per sempre. Les absències que ens acompanyen i que ens envolten segueixen informant el nostre quotidià tot i no existir físicament a causa del temps o l'espai. De vegades, depenent de les circumstàncies, poden esdevenir tan inquietants i atraients com ho són els fantasmes. Aquests, com a metàfora, suggereixen alhora absència i presència, paradoxalment. Un fantasma és una mena de força, una entitat que pot tornar.

Pau ens parla d'ell, de la seva vida, la seva família i aquestes coses que el mouen, que van des de la seva carrera com a competidor de balls de saló, passant pel jazz modern i fins a formar part de la companyia de Pina Bausch a Wuppertal. Alhora el seu cos, sentint-se al·ludit, no descriu aquestes situacions sinó que balla, en aparença lliure, les emocions que li produeixen.

Els moviments de Pau Aran es comuniquen amb cada fibra, dibuixant la dansa com una poesia corporal la riquesa d'expressió de la qual disposa de molts i molt diferents registres.

El títol només fa referència a un mètode lúdic desenvolupat pels surrealistes que dóna cabuda a l'atzar en la creació i desafia així el poder d'interpretació de l'espectador/a. A Pau el fascina l'art surrealista i com aquest interactua amb l'inconscient i allò no dit. A més a més, troba particularment estimulant i inspiradora la relació entre l'artesania i la dansa; totes dues utilitzen la matèria, el cos i la repetició de manera similar. Però sens dubte, el punt en comú més important per a ell és la transmissió d'informació a través del temps: el transgeneracional que jeu, latent, en totes dues.

Inspirada per l'artesania del moviment i el gest a la dansa, aquesta peça explora la necessitat de reconèixer els llocs, éssers i experiències amb què interactuem fins aquest mateix dia com a origen de la nostra essència. La identitat demana pas. Necessita agrair i ser presa en consideració. Les imatges se succeeixen, els personatges passen. Han vingut tots. Visibles o no, tangibles o no.

Quan marxem d'aquí, què queda com a essència de tota una vida?

FITXA ARTÍSTICA

Direcció: José Troncoso, Pau Aran

Interpretació: Pau Aran

Dramatúrgia: José Troncoso

Assisència de direcció: Mar Ortiz

Direcció musical: Juan J. Ochoa

Espai lumínic: Leticia L. Karamazana, Jou Serra, Sergio Roca

Vestuari: Iban Salgado, Mariyana Stefanova

Producció: Núria Aguiló

Distribució: Apricot Productions & Imagin.art