Cursos i tallers "D'Olímpia a Barbie La nina com a mirall cultural"

Des de les nines de fusta trobades a les tombes de l'antic Egipte fins a la Barbie de Mattel, les nines han estat companyes de les persones durant milers d'anys, i han esdevingut, alhora, un signe que revela una certa autoreferencialitat, una imatge que defuig l'hermetisme del món de les icones i s'acosta al terreny de la realitat. Modelades en fang, fusta, roba, porcellana o plàstic, ocupen una posició ambivalent entre efígie cerimonial i joguina infantil, entre objecte d'adoració sagrada ( eidolon) i emblema de la virginitat femenina ( pupa).

La nina és una figura clau en l'art, la literatura, el pensament i la moda i el seu enorme potencial simbòlic es tradueix en una multiplicitat de representacions culturals: de l'Olímpia-autòmat dels contes de Hoffmann a les nines maniquí del Théâtre de la Mode, de la filosofia de la joguina de Charles Baudelaire a les fembots, passant per les interpretacions poeticocrítiques de Sylvia Plath o Courtney Love. L'imaginari de la nina no està exempt de controvèrsia: sovint ha reproduït ideals patriarcals de bellesa i docilitat, i això ha contribuït a la construcció simbòlica d'una feminitat subordinada i ornamental, alhora que ha consolidat rols de gènere restrictius i estereotipats. No obstant això, en les darreres dècades, el terme doll ha estat reapropiat críticament pels feminismes i el col·lectiu LGBTIQ+ com a vehicle d'expressió identitària, performativitat i subversió dels codis cisheteronormatius. Així, la nina es ressignifica i es desplega com una imatge plena de possibilitat, de símbol d'opressió a eina de resistència i imaginació política, amb la qual cosa obre nous camins per a l'(auto)representació femenina.

08.10.2025: La nina com a metàfora en femení.

Introducció. La nina en la cultura. Mites fundacionals. La filosofia de la joguina de Charles Baudelaire. Teories del joc. La importància de la figura del doppelgänger.

15.10.2025: La nineta dels ulls.

La febre pels autòmats i la nina mecànica. Olímpia i la mirada de vidre. La nina com a fetitxe sexual: dels maniquins de Hans Bellmer a les nines inflables per a adults. La resposta crítica feminista: Sylvia Plath, Cindy Sherman i Courtney Love.

29.10.2025: La nina a l'última moda.

Les fashion dolls i la seva participació en el sistema de la moda. De les nines de Versalles a la Barbie, la Mariquita Pérez i la Nancy, passant per les nines maniquí del Théâtre de la Mode i arribant a les noves iteracions contemporànies com Bratz i Monster High.

Schedule

	Days	Hours	Preus	Observation
	8 octubre, 15 octubre i 29 octubre	de 18.30 h a 20.00 h	Entrada general: 35 € Entrada reduïda: 25 € Estudiants Desocupats/des Pensionistes Majors de 65 anys Amics/gues del CCCB	Cal inscripció prèvia