GuiaBCN

Ens acostem al pensament de Michel Foucault en el primer curs del cicle Fars, dirigit per Ester Jordana. Amb la participació de Mathieu Potte-Bonneville, Rodrigo Castro i Miguel de Beistegui.

Potser el llegat filosòfic més important que ens va deixar el pensador francès Michel Foucault va ser la seva pròpia concepció de la filosofia. La filosofia concebuda com un diagnòstic del present. Com caracteritzar el present en què vivim? Quines són les relacions ètiques o polítiques que el defineixen? Quines són les maneres de ser que distingeixen aquest present? Però, sobretot, quina és la diferència que introdueix aquest present respecte al que crèiem habitar? Pensar amb i des de Foucault, per tant, és acompanyar aquestes preguntes. La filosofia es concep així com una comesa sempre oberta, atenta al que succeeix, a l'escolta dels murmuris que permeten captar que, en efecte, alguna cosa ha canviat en el nostre present.

Si bé Michel Foucault ha estat plenament acollit pel cànon filosòfic i s'ha convertit en un dels pensadors més rellevants del segle XX, la seva prolífica activitat intel·lectual ha generat un ritme de publicacions pòstumes que encara no ha cessat. Com si es complagués múrriament a descobrir-nos que no el trobarem mai del tot allà on se l'havia situat, aquestes publicacions no han deixat de desestabilitzar aquest cànon, i alhora han suscitat noves generacions de lectors i intèrprets. El curs té com a objectiu recollir aquest llegat filosòfic —el del Foucault conegut i el del que encara queda per conèixer—, situant els conceptes i estratègies que l'autor va forjar, per pensar la diferència en el seu present mateix i explorar com podem servir-nos dels plantejaments de l'autor per pensar el segle XXI.

9 de novembre de 2026. Conferència inaugural. Mathieu Potte-Bonneville.

Mathieu Potte-Bonneville, filòsof especialista en l'obra de Michel Foucault, reflexiona sobre la vigència del pensament foucaultià per entendre el nostre present i l'acció política. 

Sessió organitzada amb Debats del CCCB. 

16 de novembre de 2026. Filosofia i anarquia. Ester Jordana.

En aquesta sessió presentarem els marcs teòrics i metodològics del pensament de Foucault i la seva concepció de la filosofia com a diagnòstic del present, servint-nos d'una de les últimes publicacions procedents del seu arxiu, El discurs filosòfic (2025). A partir d'aquí, ens endinsem en el desafiament de donar resposta a aquesta pregunta: quina diferència introdueix el nostre present? Per abordar aquesta qüestió, seguirem Catherine Malabou, que a ¡Al ladrón! Filosofía y anarquía (2023), proposa l'anarquia com a clau de lectura de la nostra època. Davant de l'anarcocapitalisme que busca imposar el seu propi espai polític clausurant el cicle neoliberal, l'autora postula que és necessari abordar la relació entre filosofia i anarquia. Reprenem així la invitació de l'autora a pensar que el Foucault per al segle XXI és un Foucault anàrquic.

23 de novembre de 2026. Ontologia i distòpia. Miguel de Beistegui.

En diverses intervencions radiofòniques de la dècada de 1960, així com a través de la literatura i l'arquitectura, Foucault explora els «contraespais» i les temporalitats alternatives —utopies, heterotopies— que poblen el nostre present. Però, què distingeix —si escau— el nostre present de principis del segle XXI del que Foucault descrivia en el període comprès entre els anys seixanta i els vuitanta? I com altera això la nostra relació amb aquests contraespais i temporalitats? En aquesta ponència, i en diàleg amb la ficció contemporània, s'examinarà la hipòtesi que el present es governa des del futur. Les distopies, més que les utopies, són les noves heterotopies. Significa això que l'arqueologia i la genealogia han de donar pas a una nova forma de crítica, a una altra ontologia del present: a una distopologia?

30 de novembre de 2026. Resistència i temporalitat. Rodrigo Castro.

El treball filosòfic de Michel Foucault manté una relació constitutiva amb l'obra de Nietzsche. És en el diàleg permanent amb el pensador alemany on el filòsof francès elabora les seves principals eines conceptuals, transforma els seus mètodes d'investigació i redefineix, en diferents etapes de la seva trajectòria, el sentit mateix de la seva pràctica filosòfica. En aquest context, la publicació de Nietzsche. Cursos, conferencias y trabajos (Siglo XXI, 2026) ofereix una ocasió privilegiada per reconsiderar la complexitat d'aquest vincle i valorar la seva projecció en els debats filosòfics contemporanis. Aquesta relectura permet identificar una interpretació de Nietzsche que es distancia de les formes de nihilisme que semblen travessar una part significativa de la crítica contemporània reivindicada com a hereva del nietzscheanisme. Alhora, posa de manifest la importància per a Foucault de la qüestió de la temporalitat, una preocupació que no pot dissociar-se de la nostra pròpia experiència històrica i de la necessitat de pensar críticament les maneres en què el capitalisme contemporani reconfigura —i fins i tot erosiona— la nostra relació amb el futur.