Exposició 'Jaime Camino. No tan de pressa!'

Amb Jaime Camino (1936-2015) vam escriure un guió, No tan deprisa, no tan deprisa, que es capbussava en la seva obra per revelar aspectes autobiogràfics. La salut li va impedir rodar-lo, però ara n’ha sorgit una exposició que és fruit d’aquella experiència. També és un reconeixement a Teo, el seu fill, per haver donat a la Filmoteca de Catalunya el fons documental d’un cineasta que va dedicar la meitat de la seva filmografia a la Guerra Civil Espanyola. La resta parla de la infantesa, la música, els feliços seixanta, la dificultat d’estimar i la mort.

L’exposició parteix d’una imatge del seu film Llums i ombres: el nen embadalit davant el quadre de Las meninas fins que hi entra per interaccionar amb els seus personatges. El visitant farà el mateix, però substituint Velázquez, Felip IV o la infanta Margarita pels protagonistes de Camino. Els veurem en sis peces audiovisuals en què les imatges originals es conjuguen amb altres de rodades contemporàniament en escenaris que hi dialoguen. I totes elles embolcades per textos del mateix cineasta, molts d’aquests inèdits i llegits pel seu fill Teo. Sense oblidar les intervencions de María Teresa Vega de la Iglesia, mare del cineasta, que reconstrueix episodis d’allà on no arriben els records personals.

Cada pantalla correspon a un dels àmbits temàtics i, com si es tractessin de notes a peu de plana, està envoltada de pàgines dels guions originals, partitures de les bandes sonores, documents de producció o plans de rodatge, fotografies de plató i objectes tan personals com el barret del cineasta o el Gaudí d’Honor. El títol de l’exposició, “No tan de pressa!”, remet a un episodi dramàtic de la seva biografia i el conjunt és un retrat de la seva personalitat a través dels seus films, plens de referències autobiogràfiques.

La meitat parla de la Guerra Civil: del retorn d’un brigadista internacional a España otra vez, de Gelida durant Las largas vacaciones del 36, de l’entrada dels insurgents a El llarg hivern, de les contradiccions al bàndol republicà a La vieja memoria, retratant Franco en sabatilles a Dragon Rapide o presentant els seus cosins com a Els nens de Rússia.

Camino no és únicament un cronista de la Història. El títol de Los felices sesenta defineix una generació i una forma de vida que es perllonga a Mañana será otro día. La música, una altra de les seves passions, és molt present a Mi professora particular i Jutrzenka - Un hivern a Mallorca, a través de Chopin i George Sand. La campanada reflecteix una crisi personal i Llums i ombres és un joc de miralls entre la realitat i les seves representacions. Travessant una imatge d’aquell film, el visitant de l’exposició penetrarà en el món de Jaime Camino.

Esteve Riambau, comissari de l’exposició.

Horaris

	Dies	Hores	Preus	Observacions
	Dimarts, dimecres, dijous i divendres	de 10.00 h a 14.00 h i de 16.00 h a 20.30 h	Entrada Gratuïta	Cal reserva prèvia. Aforament limitat.
	Dissabte i diumenge	de 16.00 h a 20.30 h