Exposició 'Dues pedres. Paisatges persistents'

Tornar

Dues pedres. Paisatges persistents, la nova proposta expositiva de Palau Robert es proposa difondre la riquesa patrimonial d’una tècnica mil·lenària que conforma els paisatges de bona part dels Països Catalans, i aportar elements de reflexió sobre el present i el futur d’aquests territoris a partir de la pedra seca.

Es tracta d’una iniciativa de la Direcció General de Difusió amb la col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural i produïda per l’Observatori del Paisatge de Catalunya per encàrrec de Palau Robert. Comissariada pel seu director, Pere Sala i Martí, i per Jordi Grau, Joan Reguant i Joan Nogué, la museografia és de Queralt Suau i el disseny gràfic, d’Opisso Studio. L’audiovisual de nova creació Escriure en el temps és de Mercedes Álvarez.

La tècnica de la pedra seca fou inscrit a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco el 28 de novembre de 2018. Catalunya va formar part, des del primer moment, de l’equip transnacional redactor de la candidatura; no en va, el Mediterrani en general i Catalunya en particular, és una de les zones més riques del món en construccions de pedra seca.

La pedra seca no representa només un dels trets més característics dels nostres paisatges i un llegat patrimonial extraordinari, sinó que és, sobretot, una autèntica font d’inspiració i un contenidor excepcional d’aquells valors que tant ens hauran de servir per fer front als desafiaments del món actual.

La tècnica de la pedra seca és un exemple de sostenibilitat amb múltiples possibilitats constructives de present i de futur, viables i compatibles amb la lluita contra el canvi climàtic. Estan apareixent moltes iniciatives de revitalització del món rural que afavoreixen la recuperació dels paisatges de la pedra seca.

Aquesta exposició pretén tant mostrar la riquesa i diversitat dels paisatges formats per la pedra seca, com, sobretot, reivindicar-ne la vigència i la persistència. S’organitza en 3 àmbits. El primer descriu la gran diversitat paisatgística de Catalunya, i se centra en 7 paisatges on les construccions de pedra seca en formen part intrínseca i notable. El segon s’atura en una sèrie de característiques i valors que fan de la pedra seca un bé universal: 8 conceptes per dimensionar-la. La pedra seca es troba arreu; és un recurs natural que deixa la seva traça tot il·lustrant la riquesa dels entorns i de les cultures humanes que hi treballen; és respectuosa amb l’entorn, té un cost ambiental zero i, tot i la seva aparent simplicitat, és fruit d’un mestratge antic que afortunadament revifa. El tercer posa l’accent en el repoblament del món rural i les conseqüències positives que té per a la recuperació dels paisatges i la presència de les construccions de la pedra seca.

Àmbit 1

Catalunya és un país de paisatges. Un dels trets més significatius és la seva extraordinària diversitat de paisatges. Una orografia juganera, una infinitat de microclimes i una intervenció humana mil·lenària sobre el medi físic fan de Catalunya un dels països més diversos d’Europa, i això es fa palès amb els 134 paisatges que el formen, tal com es desprèn dels catàlegs de paisatges elaborats per l’Observatori del Paisatge de Catalunya.

Els paisatges Altiplà de la Terra Alta, Solana del Baridà, Garrigues Baixes i Vall del Corb, Plana del Baix Ebre - Montsià, Plana de l’Alt Camp, Cap de Creus i Sant Llorenç del Munt i l’Obac - El Cairat en són una petita mostra. En tots ells, la pedra seca hi té una presència notable, sovint aclaparadora, com succeeix en la pràctica totalitat de la resta de paisatges. Tenim un munt de paisatges fets de pedra seca, on una fascinant riquesa d’arquitectures (murs, barraques, cabanes, entre tantes altres construccions) modela i condiciona aquesta diversitat paisatgística.

I, si sortim del Principat i ens endinsem a la resta de territoris dels Països Catalans, de nou ens trobarem amb molts altres paisatges afaiçonats per la pedra seca. Això és així perquè, fet i fet, tota la Mediterrània n’és plena... i en última instància bona part del planeta: d’aquí el valor universal d’un sistema constructiu que ha dotat infinitat de paisatges de valors productius, històrics, ecològics, simbòlics i estètics; en definitiva, de valors materials i immaterials.

Àmbit 2

La pedra seca és una tècnica mil·lenària i universal d’aparellar pedres de manera acurada i artesanal, sense cap material d’unió, que permet aixecar estructures diverses. Milers i milers de construccions, de tipologia, dimensions i usos molt variats, afaiçonen la major part dels paisatges rurals catalans. Si bé algunes d’aquestes construccions van ser bastides per mans expertes, la majoria ho van ser per les dels mateixos habitants del món rural, començant sempre per la paret, element bàsic que modula tot el paisatge i base per construir estructures més complexes. Amb un esforç incommensurable, un coneixement exhaustiu de cada lloc i una constància pètria, terrenys inicialment pedregosos i erms han esdevingut camps de cultiu, prats i pastures.

La pedra seca és, sobretot, un autèntic pou d’inspiració i un testimoni excepcional dels valors que tant ens serviran per fer front als desafiaments del món actual: reciclatge, reutilització, resiliència, proximitat, humilitat, cooperació, estalvi... i tants i tants d’altres dels quals anem més aviat escassos.

Potser per això és tan esperançador constatar l’interès creixent de la societat envers aquesta tècnica mil·lenària i els paisatges que se’n deriven. No és tan sols el fet que la UNESCO l’hagi declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, cosa ja per si mateixa prou rellevant, sinó que a tort i a dret neixen iniciatives ciutadanes, acadèmiques i científiques que en reclamen la recuperació i el reconeixement, així com nous àmbits de formació professional, com les escoles de margers.

Àmbit 3

Molts dels paisatges de la pedra seca es troben a les àrees rurals més marginals, aquelles que primer van patir les conseqüències del despoblament massiu de les dècades de 1960 i 1970. Aquest fet va implicar l’abandó de l’activitat agrària, l’envelliment de la població, la manca de relleu generacional i l’increment exponencial de la massa forestal, amb el corresponent risc d’incendis i la pèrdua de patrimoni material i immaterial. Són paisatges de la pedra seca fràgils, perquè també ho és el món rural al qual pertanyen. La pèrdua del ric mosaic agroforestal tan típic de Catalunya arran de la reducció a la mínima expressió de l’agricultura familiar tradicional ha relegat a un paper encara més residual les estructures en pedra seca que suportaven i afaiçonaven aquests paisatges.

Amb tot, estan apareixent moltes iniciatives de repoblament i revitalització del món rural que, de retruc, també afavoreixen la recuperació d’uns paisatges de la pedra seca que havien arribat a un pas de l’extinció i d’uns coneixements que, precisament ara, en el context en què vivim, poden ser d’una vàlua extraordinària. Set mirades i experiències ben diverses ens ajuden a entendre aquests nous valors i perspectives per als paisatges de la pedra seca, que no només es revitalitzen, sinó que es reinventen a partir de la seva incorporació a l’obra nova, mostrant així com és de vigent i útil aquesta tècnica ancestral.

Horaris

Altres

Se celebra a:
Palau Robert.

Sala 1 i 2

Palau Robert

Adreça:
Passeig de Gràcia, 107
Districte:
Eixample
Barri:
la Dreta de l'Eixample
Població:
Barcelona
On
Palau Robert
Quan
Des de 30/01/2024 al 02/06/2024

També et pot interessar...

Si vols fer una esmena sobre aquesta activitat...fes-nos-la saber