Arthur Cravan a Barcelona

Tornar

Exposicions. El Museu Picasso dedica una mostra a aquest poeta i boxejador que l'any 1916 es va instal·lar a Barcelona.

La vida de Fabian Avenarius Lloyd, que va adoptar el pseudònim d’Arthur Cravan, mereix per la seva singularitat una exposició com la que li dedica el Museu Picasso. Cravan, que es proclama nebot d’Oscar Wilde (amb qui està emparentat per part de pare) es va fer famós al París de principis del segle XIX per la seva revista Maintenant, de la qual era alhora el director, l’editor i únic col·laborador.

La reputació escandalosa de Cravan també es relaciona amb les conferències que va prodigar. En el transcurs d’una, a París el 1913, suposadament dedicada a la literatura, va disparar uns trets per damunt del públic i va parlar d’esports. Una altra vegada, a Nova York, el 1917, va pujar borratxo a l’escenari i es va llançar a un striptease desenfrenat fins que la policia va evacuar la sala totalment.

Entre aquests dos escàndols, l’abril del 1916 es va instal·lar a Barcelona per evitar que l’enviessin al front, i va desafiar a un combat de boxa el campió del món Jack Johnson. El combat es va celebrar a la plaça de toros Monumental el 23 d’abril del 1916 i el poeta-boxador va acabar estès damunt la lona després de sis assalts. Cravan, en la seva actitud habitual, no semblava donar gaire importància a la derrota: era un espectacle pel qual cobrava, i així vivia, per a ell era un joc. La provocació considerada com a obra d’art.

Tant pel seu comportament com per la seva manera de posar l’art i la literatura al mateix pla que els fenòmens de la vida i considerar l’escàndol com un element artístic, Cravan se situa amb tot el dret entre els precursors essencials de l’aventura dadà. Si la seva vida va ser singular, també ho va ser la seva mort, l’any 1918. Després de Barcelona, Cravan s’embarca cap a Nova York, on coneixeria Mina Loy, el seu gran amor. En saber que esperaven un fill, van decidir d’anar a viure a Buenos Aires: ella amb tren i ell per mar. Però l’Atlàntic va engolir els gairebé dos metres d’alçada de Cravan i se’n va perdre la pista per sempre més.

La mostra “Arthur Cravant Maintenant?” es pot veure fins al 28 de gener i inclou activitats paral·leles com visites guiades, xerrades i projecció del film Cravan vs Cravan, d’Isaki Lacuesta.

Podeu consultar tota la informació de la mostra en aquest enllaç.

Horaris

Altres

Se celebra a:
Museu Picasso.


Aventurer poeta i boxejador, el "místic colossal", tal com l´anomenava Mina Loy, d´un físic imponent, Fabian Avenarius Lloyd, que agafa el pseudònim d´Arthur Cravan (des la seva arribada a Paris el 1909), és un personatge prou enigmàtic, "un passant singular" la vida del qual es confon amb la seva obra i el naixement i mort del qual segueixen sent tan misteriosos com el seu mitjà de subsistència. Cravan, que es feia dir nebot d´Oscar Wilde (amb qui estava emparentat a través del seu pare), i que es presenta com "el poeta dels cabells més curts del món", es va fer famós per una revista no-conformista, Maintenant, del qual n´era alhora el director, editor i únic col·laborador. Els altres noms que hi ha als índexs només eren pseudònims. Hi va haver cinc números de Maintenant, entre el 1912 i el 1915, que venia ell mateix en un carretó.

Tant per les mistificacions com pel seu comportament –sobre el ring o a l´escena– com per la seva manera de dur l´art i la literatura al mateix pla que els fenòmens de la vida i considerar l´escàndol com a element artístic, Cravan es troba enmig dels precursors essencials de l´aventura Dadà. L´exposició presenta per primera vegada les obres d´un pintor imaginari que va exposar a la galeria Bernheim Jeune el 1914: Édouard Archinard. Marc Dachy va insinuar al seu Journal de Dada, que el nom és gairebé un anagrama fonètic d´anarchie (anarquia).

L´exposició es centra en l´estada de Cravan a Barcelona. El desembre de 1915, arriba a Barcelona i s´hi troba les parelles d´artistes Juliette Roche i Albert Gleizes; Serge Charchoune i Helena Grunhoff, i els Picabia. Per sobreviure, imparteix cursos de boxa en un club reputat i hi arbitra combats. El març de 1916, amb l´arribada del boxejador Jack Johnson (primer boxejador afroamericà campió del món de pesos pesats) fa que es precipitin els esdeveniments. Els dos homes busquen publicitat – Johnson es troba al final de la seva carrera i Cravan vol finançar-se la marxa cap a Nova York –.
Es signa un contracte i el combat es fa a Barcelona el 23 d´abril. Cravan no dona cap cop de puny al seu adversari i cau fora de combat al sisè assalt.

Durant el 1916 també va diverses vegades a Tossa de Mar on freqüenta Picabia i Maria Laurencin. Hi fa més boxa que no pas literatura i fuig cap a aquesta "colònia estrangera" per retirar-se a la seva "torre d´ivori". Al final de 1916, s´embarca de nou cap a Amèrica.

Museu Picasso

Adreça:
C Montcada, 15*23
Districte:
Ciutat Vella
Barri:
Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera
Codi postal:
08003
Població:
Barcelona
On
Museu Picasso
Quan
Del 26/10/2017 al 28/01/2018.

Telèfon

Centraleta:
932563000
Reserves:
932563022 grup de dl-dv:10-13 h.
Fax:
933150102

M'agrada 34

També et pot interessar...

Si vols fer una esmena sobre aquesta activitat...fes-nos-la saber

Comparteix